En record de l’Agustina Planas d’Anglès
Jubilada, va treballar en tasques de consergeria a l’escola pública Pompeu Fabra
L’Agustina, mare, àvia, sogra, amiga dels seus amics. Qui del poble no la recorda fent les tasques a l’escola Pompeu Fabra amb en Joan, el seu marit, que malauradament també ens va deixar! O fent de voluntària en les diferents festes del poble!
L’Agustina fou de la generació del pa negre, gent de la postguerra, els que varen haver de pujar el país amb suors i esforços, i que de ben segur que el varen pujar amb molts sacrificis.
Familiars i amics de l’Agustina, podeu estar ben orgullosos d’haver viscut i compartit amb ella una part de la vostra vida, però malauradament en aquest món tot té un principi i un final; llàstima que aquest final hagi estat precisament en el Dia de la Mare.
Deixeu-me acabar amb aquesta lletra de la cançó La mare: “El nen és petit, / ja mig adormit, / la mare se’l mira. / No el deixa mai sol, / junt en el bressol, / joiosa sospira.”
Agustina, que tinguis un bon viatge. Ben segur que en Joan t’estarà esperant.