Josep Maria Bosch i Roura

Era fill de pagès i sempre va mantenir les arrels profundes que el lligaven a la terra i a la família, un binomi que va marcar el seu pas per la vida, on juntament amb els seu pares, Feliu Bosch Albertí i Carme Roura Micaló, i els seus germans, en Jaume, en Jordi, en Lluís, en Joan i l’Eduard, van convertir can Feliu, la casa de Campllong, en el nus indissoluble d’una nissaga que s’ha mantingut malgrat les complicacions derivades de les tragèdies i les alegries sobrevingudes amb el pas del temps. En Josep Maria Bosch i Roura sabia que la lluita per la felicitat es basava en la feina ben feta i la complicitat amb els que l’envoltaven, i potser per això des de molt jove va decidir marxar a treballar a Barcelona, on va treballar a l’Olivetti i va aprendre les lleis del mercat per posteriorment posar un negoci que va funcionar com va poder i finalment, després de fer més d’una volta i tornar a casa, ajudat pel seu germà Joan, va decidir entrar en el negoci de la carn. L’aposta no va ser senzilla. Es considerava empresari, però alhora era un aprenent i sort en va tenir dels consells de Carles Soler i Domènech, propietari d’una petita empresa de Bescanó on es feien el que en aquell moment es definien com a conserves de la carn, o sigui embotits, que després d’un temps va començar a dirigir per convertir Carsodo en una marca de prestigi coneguda no tan sols a Catalunya sinó també a l’Estat i a l’exportació. Solidari i compromès tant quan les coses li havien anat malament com bé, sempre es va recordar, i va ajudar, dels germans i els nebots, i també dels treballadors que l’havien acompanyat en els molts anys de brega per fer créixer l’empresa. No deixa de ser significatiu que, quan finalment l’hagué de vendre, una de les condicions sine qua non fos que el nou propietari mantingués els llocs de treball que es perdien a la fàbrica de Bescanó. Després d’un dinar lúdic amb amics, va conèixer la Teresa, la que seria la seva dona i li va canviar la vida. Una trobada feliç que els ha fet anar agafats de la mà tant personalment com amb les respectives famílies que s’han estimat i apreciat fins als seus darrers dies. Un home de caràcter que semblava adust però que era tendre, molt amic dels seus amics, generós i noble fins que un problema de salut va estroncar una vida plena i que ara ens ha dit adeu. L’enterrament serà avui a les 12 al tanatori de Girona.