Sebas Parra: un mestre sense receptes
Va morir el dijous, 1 de desembre, als 76 anys
De manera general, quan es pensa en un mestre s’acostuma a dir que és “una persona que ensenya una ciència, un art, un ofici o que té el títol per a fer-ho”. En Sebas Parra s’escapa de qualsevol definició. El seu nom marca una trajectòria única. La trajectòria d’un mestre sense receptes.
Un mestre que ha defensat la importància de construir la societat des de la consciència dels problemes socials i en què la passió, el compromís, la lluita i l’esperança han estat els seus pilars fonamentals al llarg de tota la seva vida.
Una trajectòria marcada per la passió per l’ensenyament d’adults i a favor de l’alfabetització. Va participar en la creació de l’Escola d’Adults de Salt, en el Pla local de formació de Salt i en la creació de l’escola Samba Kubally de Santa Coloma de Farners. Anys més tard també va exercir de professor associat dels Estudis d’Educació Social de la Universitat de Girona i va treballar en l’equip promotor de la Universitat Popular Alternativa (UPA). Sempre amb la mirada posada en l’educació popular i emancipadora al llarg de tota la vida.
Compromès amb mil i una lluites a Girona, Salt i arreu, es va implicar en la lluita per la independència de Salt i també en la creació d’una comissió d’agermanament amb el poble de Quilalí (Nicaragua). Posteriorment, també va estar molt compromès amb l’Associació de veïnes i veïns de Santa Eugènia de Ter. La seva vida solidària i compromesa també el va portar a participar en la Coordinadora d’ONG Solidàries i amb l’Agenda Llatinoamericana.
Una vida solidària, compromesa i coherent que també el va portar a la militància en organitzacions polítiques. Una vida dedicada a convertir en realitat la idea que “un altre món és possible”, a mantenir sempre l’esperança i, sobretot, a donar valor a la comunitat i a tot allò col·lectiu. Una vida que ha estat i serà un referent per a molts i moltes militants de mil lluites. Ara ja no el tenim entre nosaltres; però, tal com ell mateix afirmava en una de les seves últimes entrevistes: “El món viu, el compromís i la lluita, segueixen.” Gràcies per tant i per tot.
Des de les diverses trinxeres continuarem lluitant per fer els nostres somnis possibles. I, tal com s’acostumava a acomiadar:
Una forta i fraternal abraçada allà on siguis, Sebas!