Necrològiques

Recordant Pietat Maruny Sabrià

Mare, àvia i tieta meva

Tots sabem que la vida consisteix a néixer i a morir, crec que des que naixem tenim el destí marcat. La meva tia Pietat va tenir cinc fills; casada l’any 1950 amb el germà de la meva mare, l’Emili Mora, com les dones d’aquell temps va exercir el paper de mestressa de casa.

No obstant això, era bordadora. També des de casa treballava el meu tiet, un atleta de convicció sense recursos que havia estat campió d’Espanya de boxa. Els seus combats a l’Albèniz no duraven res i la gent s’empipava quan tombava sempre el contrincant. Gràcies a ell en Raimon va entrar en l’atletisme gironí.

Com que els nostres pares treballaven, en Raimon anava a veure el Girona amb ells amb tan sols 10 anys. A mi la tieta em passejava amb cotxet satisfeta i feliç com si fos filla seva. Ha tingut una vida plena i a Girona era molt coneguda en l’àmbit comercial; després de quasi tres mesos de patiment, el dia 7, dia de sant Raimon, nom també del meu cosí, va tancar els ulls a casa seva als 95 anys envoltada dels seus. No oblidaré aquells moments de felicitat: s’Alguer, Castell i d’altres... que vam passar junts.

Ahir li van dir adeu en una bonica cerimònia al tanatori de Girona, on una de les netes, la Gemma, li va tocar una havanera que li encantava,

Descansa en pau.

*Filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora de Girona.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia