Necrològiques

Recordant Quim Solergastó i Fusellas

El marit, el pare, el rei de les sales de cinema, l’amic i més

Com sempre dic, tots tenim un dia marcat per marxar. Ahir a la nit em vaig assabentar del traspàs del senyor Quim Solergastó. No puc dir que ens hagi agafat desprevinguts perquè feia mesos que lluitava per viure, ja que era una persona que desprenia vida per tots costats, i això ho poden corroborar tots els que s’hi han creuat pel camí.

No obstant això, quan a la mitjanit d’ahir parlàvem amb la Carme, a ella li semblava impossible que ja no hi fos, i a mi com si no ho sabés que passaria, però hi ha amistats que esgarrapen l’ànima.

L’amistat venia de l’època dels nostres pares. Són amistats que es creuen de darrere al davant d’una barra però acaben tan fermes que quan passen els anys les recordes com el millor de la vida.

Era feliç recordant coses d’aquell temps, una persona de gran tracte, amb el seu germà, Narcís, ha compartit empresa d’assegurances. Era d’Amer i ho pregonava sempre. Havien tingut sales de cinemes, aquest món era el seu. Tothom el coneixia, era un enamorat de la sala de ball de Girona, o la que fos, allà on anava, conversa segura.

Em deia “escolta, Carme, jo havia anat als hermanos i n’estic orgullós, em faig amb tothom”. Ha estat en llocs diferents, amb la seva malaltia sabia que no podia estar sol i m’explicava el que feien ben content, mai s’oblidava del sant, ni del meu ni del Raimon. Escoltar-lo em donava vida de veure les ganes que tenia de viure.

Per darrera vegada, avui, en aquest record, li diré Quim. És el que em demanava, “diga’m Quim!” Li ho dic avui i ahir li van fer un bonic comiat a les 5 de la tarda a la sala de cerimònies del tanatori Mémora de Girona. Hi era de pensament. Al matí vaig parlar amb la Carme i la filla, li han fet un bonic recordatori. Tan sols veure la cara i el mar que tan li encantava, Lloret, les seves onades, per exemple, la seva cara denota el que desprèn felicitat.

Ara quan es trobi amb els de casa no en facin cap grossa amb en Raimon, que vostè engresca a tothom. Diré una cosa que deia: “Soc un bon noi.”

A reveure, Quim.

*Filla dels fundadors de la desapareguda granja Mora de Girona.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia