Necrològiques

Recordant el senyor David Marca

Espòs, pare, avi, besavi, empresari, polític, escriptor i amic

La notícia m’agafa per sorpresa. Sabia com estava i era gran, però ens ha deixat quasi de manera sobtada, el senyor Marca.

Definir la seva persona, el que ha fet per Girona, hi ha moltes plomes que ho han fet i ho faran millor que jo, però n’hi ha una que em toca a mi, i és la de Cobega SA i la d’amic.

Parlar de Coca-Cola és parlar de família. A casa van ser un lloc de moda abans de sortir de discoteques. Això vol dir que tot el jovent anava a Rambla i Granja Mora. Passaven per casa i quina era la beguda de moda? La Coca-Cola! I la persona que se’n cuidava era el senyor Marca. En aquell temps coneixies des dels amos fins als treballadors, que es distingien per la seva formalitat. Quan a Sarrià de Ter es va posar en funcionament la planta embotelladora, per als gironins va ser un esdeveniment poder veure com s’embotellava aquesta beguda, i ells, els repartidors, sempre van anar uniformats. Fer entrar els repartidors de Coca-Cola era donar entrada a uns senyors plens d’educació. Vam viure l’època daurada del turisme. La gent anava a la Coca-Cola a fer-hi temporada, i penseu que no hi havia carretons, tot a mà.

Senyor Marca, sap de sobres com vam fer amistat, que encara dura, amb els repartidors que tenia vostè. Els tractava com una família. En Daines, en Garriga, en Cayo, l’Emili i en Puig, que vaig aconseguir fa poc que el vingués a veure l’Esteve.

Llavors també recordo aquella festa per als petits a Palau, on li van posar una medalla i la cinta no li passava pel coll i rient els va dir: “Tinc el cap molt gros!”

Fa més de 60 anys, per Reis, organitzava els treballadors perquè anessin amb les famílies a recollir els regals. Encarregava a la nostra mare el que ara anomenaríem càtering, entrepans de tot tipus, i li va dir que no tindria ningú per servir-ho i la mare, per no perdre la venda, li va dir: “Faré venir la meva nena.” I aquesta era jo, amb 13 anys. Em van enfilar a dalt del camió, i a repartir plates i a veure els Reis com donaven els joguets als treballadors. De fet, jo, aquell temps, era encara una criatura i vaig gaudir de la màgia dels Reis.

Reconec que vam viure moments molt especials i no fa gaire temps li vaig dir que trobava a faltar els seus articles en aquest diari, que durant anys eren de lectura obligada.

Senyor Marca, tinc a la mà diverses cartes seves que són or pur. En una, a dalt, hi posa: “Primavera humida del 2018.” I li diria que humits estan els meus ulls avui per haver de dedicar-li aquestes ratlles.

En aquesta carta em deia que una persona estimada havia arribat a un lloc lliure de penes i preocupacions, en una ombra fresca i una font d’aigua cristal·lina de l’arbreda del “camí de no tornar” que m’esperarà sense presses ni neguits.

Jo li dic, senyor Marca, que avui vostè també arribarà a aquesta arbreda, on també l’esperen la Carme i companyia, i digui als que m’esperen sense neguit ni presses, com em va dir vostè, que també, un dia, quan menys ho esperin, arribaré.

Senyor Marca, gràcies per tant i per tot.

Descansi en pau.

*Filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora de Girona.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia