Necrològiques

OBITUARI

Eduard Moreno: del PSC a l’ecologia social

Dis­sabte pas­sat, va morir als 92 anys Edu­ard Moreno Ibáñez (Freila, Gra­nada, 1932 – Bar­ce­lona, 2024), advo­cat espe­ci­a­lit­zat en dret urbanístic i ambi­en­tal, vin­cu­lat al soci­a­lisme català, de Josep Pallach a Joan Reventós, coau­tor de diver­sos lli­bres sobre la Bar­ce­lona de Por­ci­o­les (1974) i sobre la Bar­ce­lona olímpica (1991), i col·labo­ra­dor habi­tual de diver­sos mit­jans escrits i de ràdio.

La seva va ser una vida de ple­ni­tud humana, fami­liar, social, cul­tu­ral i política. Des de la seva Anda­lu­sia natal, els seus pares van emi­grar a l’àrea de Bar­ce­lona (Mollet, Sant Fost, Sant Adrià) quan ell només tenia 1 any, el 1933. Va inter­ve­nir en orga­nit­za­ci­ons i grups de la lluita anti­fran­quista, va conèixer a Lon­dres l’experiència sin­di­cal obrera de les Trade Uni­ons, va ser un crític demo­li­dor de la Gran Bar­ce­lona i de la cre­ació, el 1976, de la Cor­po­ración Metro­po­li­tana, va col·labo­rar inten­sa­ment amb el movi­ment veïnal en la lluita per un urba­nisme no espe­cu­la­dor i aquell any, amb ecòlegs i biòlegs com ara Ramon Mar­ga­lef, Ramon Folch i Sal­va­dor File­lla, va adhe­rir-se com a cofun­da­dor a Depana (Lliga per la Defensa del Patri­moni Natu­ral), par­ti­ci­pant acti­va­ment en la Cam­pa­nya per la Sal­va­guarda del Patri­moni Natu­ral, que enge­gava el Congrés de Cul­tura Cata­lana (1976-1977).

Van ser els anys de la Tran­sició quan Edu­ard Moreno va pren­dre la decisió trans­cen­den­tal –que molt temps després lamentà– de pas­sar del PSC que havia creat Josep Pallach (1974) al futur PSC-PSOE (1978) que liderà Joan Reventós. Aviat es començà a des­en­can­tar, sobre­tot als anys vui­tanta, quan veia que aque­lles but­llo­fes revo­lu­cionàries del soci­a­lisme ini­cial, amb els Jocs de 1992, ana­ven deri­vant cap al neo­li­be­ra­lisme que havia de donar lloc a la imme­di­ata glo­ba­lit­zació.

Deu anys més tard, cap al 2002, estripà el car­net de mili­tant davant l’abandó dels prin­ci­pis doc­tri­nals i polítics del PSC-PSOE, i va reconèixer en un lli­bre col·lec­tiu Josep Pallach, per­dona les “crítiques injus­tes i ver­go­nyants” que ell mateix havia fet a Pallach, trac­tant-lo de soci­al­demòcrata, quan aquells anys, el 1978, en una con­ferència de premsa mul­ti­tu­dinària a l’hotel Ritz, Felipe González abju­rava del mar­xisme i es llançava als braços de la soci­al­de­mocràcia d’ins­pi­ració ale­ma­nya, sota la super­visió, sem­pre, del Gran Germà ian­qui.

Com que ja veia a venir el que final­ment passà, Moreno, com a expert en dret ambi­en­tal i urbanístic, posà tots els seus esforços a pre­sen­tar denúncies i que­re­lles con­tra els atemp­tats al medi natu­ral i, de fet, a les pobla­ci­ons agràries i urba­nes: de les mines de carbó i d’urani a les línies d’alta tensió, dels pro­jec­tes urbanístics a Mallorca a l’urba­nisme expan­siu als bar­ris de Bar­ce­lona, etc. Vice­pre­si­dent de l’Ate­neu Bar­ce­lonès (amb Bar­rera i Sar­sa­ne­das), també fou pre­si­dent de la seva Comissió de Cul­tura, on vaig tenir el goig de col·labo­rar i on es refermà l’amis­tat amb els peri­o­dis­tes, com San­ti­ago Vila­nova i Jaume Rei­xach, que tractàvem de dir algu­nes veri­tats als dia­ris.

Home de tertúlia àmplia a l’Ate­neu, amb el filòsof Ber­nat Cas­tany, se n’ha anat un huma­nista generós, que avui, dilluns 6, aco­mi­a­da­rem al Tana­tori de les Corts (10 h). El nos­tre con­dol a la seva esposa, Carme Nogué, i a les filles.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia