Necrològiques

Marta Ferrusola

Vaig assis­tir al fune­ral de la Marta l’endemà de la seva mort. Més de 500 per­so­nes hi van ser, a part de les que van anar a expres­sar el seu con­dol al pre­si­dent Pujol i família el dia ante­rior. Vaig que­dar impres­si­o­nada per la gran família Pujol Fer­ru­sola; Jordi i Marta, set fills, 21 nets i tres bes­nets. I tots units al cos­tat de l’avi i recor­dant l’àvia. Els fills i els nets entre­llaçats pels braços i les mans, i les seves parau­les emo­ci­o­na­des eren agraïments a l’àvia per l’exem­ple que els havia donat d’estima al país, a la terra, a la cata­la­ni­tat i a la família.

La Marta va ser una dona potent, en majúscu­les, una dona forta i valenta, cre­ient, que va accep­tar la ide­a­li­tat del seu marit a Cata­lu­nya i la va com­par­tir fins al final. La Sra. Fer­ru­sola tenia una gran per­so­na­li­tat, tenia idees i objec­tius clars que per­se­guia i feia rea­li­tat. Era una dona que inci­dia política­ment, i així ho va fer amb el pre­si­dent i amb tot allò en què ella va posar el cor: l’esport, la joven­tut i els seus dis­cur­sos eren de pri­mera dama i polítics. Com ella deia, havia estat una dona, una esposa, una mare, àvia, ger­mana i havia dedi­cat mol­tes hores de la seva vida a la família. Però ha estat sem­pre al cos­tat del Jordi i en tot moment.

Per a mi va ser una bona experiència viure de prop aquesta família. Se sen­tia escalf, afecte, emo­ci­ons i una gran uni­tat. Les cançons que es van sen­tir van ser, a petició de la Marta, cançons de mun­ta­nya: La vall del riu ver­mell i La mun­ta­nya vene­rada. Després El Viro­lai i final­ment el cant d’Els Sega­dors, seguits d’un “Visca Cata­lu­nya lliure!”

El pre­si­dent va dir unes parau­les al final, va dir que volia pre­pa­rar un dis­curs però no sé qui­nes cir­cumstàncies havien pas­sat que no li van donar temps d’escriure’n cap. Va ser un home­natge a la seva esposa, valenta i potent, i que la va tenir al seu cos­tat sem­pre. La fe, l’espe­rança i la cari­tat la van mar­car sem­pre i, segons el pre­si­dent, les va com­plir molt millor que ell. Que tota la família la tro­ba­ria molt a fal­tar i ell el pri­mer de tots.

La terra, el país, la cata­la­ni­tat i la nació hi van ser pre­sents en tot moment; i va recor­dar allò que va dir a la Marta quan li va dema­nar de casar-s’hi: “Has de saber que jo tinc una fide­li­tat molt gran per Cata­lu­nya i que aquesta sem­pre serà la pri­mera.” La Marta així ho va accep­tar i tota la seva vida van anar ple­gats.

Marta, has estat una dona forta i valenta, i ahir vaig com­pro­var que així ho han vis­cut els teus fills i nets.

(*) Pre­si­denta del Par­la­ment de Cata­lu­nya (2010-2015) i por­ta­veu política de Demòcra­tes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia