Necrològiques

Tot recordant

‘Casademont le Vieux’, l’art dels paisatges

El pintor ens va deixar el 2007, havent creat una de les obres més representatives del Mediterrani

Fran­cesc d’Assís Casa­de­mont i Pou (Bar­ce­lona, 1923), cone­gut també com Casa­da­mont le Vieux, va ser un dels grans pin­tors cata­lans del segle XX. Va morir avui just fa 17 anys (2007) i va dei­xar un lle­gat d’obres que van ena­mo­rar sobre­tot els amants dels pai­sat­ges, la gent, les comar­ques giro­ni­nes i la seva visió medi­terrània de l’art. Va ser Creu de Sant Jordi el 1994 i mem­bre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Va fer expo­si­ci­ons arreu del món i té qua­dres expo­sats, entre altres llocs, al Museu del Louvre, al Museu Naci­o­nal de Graz (Àustria), al Museu de la Uni­ver­si­tat de Davis (Califòrnia), al Museu de Mont­ser­rat i al Museu d’Art Modern de Bar­ce­lona.

Va néixer al car­rer de Welling­ton, molt a prop del Parc de la Ciu­ta­de­lla, en el si d’una família d’ori­gen figue­renc que tre­ba­llava en el sec­tor tèxtil. Va estu­diar engi­nye­ria indus­trial i va tre­ba­llar a l’empresa del seu pare, encara que des de la seva joven­tut es va sen­tir atret pel món de l’art i sobre­tot per allò que té l’art com a camp d’expansió de la cre­a­ti­vi­tat, la recerca de la bellesa i la con­tem­plació serena de la natura.

Un dels seus trets dife­ren­ci­als va ser la tria del pseudònim “le Vieux” per sig­nar els seus qua­dres. En va expli­car la raó en una entre­vista a Revista de Girona: “Per dife­rents motius. Me’l vaig posar als sei­xanta anys perquè a aquesta edat un home ja és vell. Un altre motiu és perquè el meu fill també pinta. Vaig dir-li: «Jo em diré le Vieux i tu le Jeune», però ell al final no ho va voler, suposo que perquè és molt cata­la­nista. A més, també cal dir que em vaig posar le Vieux perquè m’agra­den molt els pin­tors fla­mencs i ells solien posar-se aquest pseudònim.”

El moment clau en la seva tra­jectòria vital va arri­bar el 1961, quan va tras­pas­sar el negoci fami­liar i va accep­tar orga­nit­zar el depar­ta­ment d’art del cone­gut Col·legi Viaró de Sant Cugat del Vallès. Va situar l’edu­cació artística com a pilar fona­men­tal.

En els seus pri­mers anys va cen­trar-se en el gra­vat, però a par­tir dels sei­xanta va con­cen­trar-se en la pin­tura, arran de la seva pri­mera expo­sició a La Pina­co­teca de Bar­ce­lona. Des de lla­vors va fer incomp­ta­bles expo­si­ci­ons per tot el país. Tot i que va sor­gir en ple auge de les tendències impres­si­o­nis­tes i abs­trac­tes, ell va apos­tar per una pin­tura clara i deci­dida sense renun­ciar al roman­ti­cisme que des­pre­nien molts dels seus pai­sat­ges, amb evo­ca­ci­ons de l’Empordà, les Illes o altres indrets del seu esti­mat Medi­ter­rani.

Més enllà de la seva ves­sant artística, va ser un home estre­ta­ment vin­cu­lat al món de l’escol­tisme, el cris­ti­a­nisme i l’huma­nista i un patri­ota de pedra picada, amb el qual s’hi podien man­te­nir llar­gues con­ver­ses gràcies a la seva savi­esa.

Una figura clau en la seva tra­jectòria va ser, és clar, la seva dona, Mariàngels Mer­ca­der, que li va donar suport en tot el seu procés artístic. Des del 1982 fins a la seva mort van con­viure ple­gats en un paratge que es troba molt a prop de Púbol i, per tant, del cas­tell de Gala, la musa de Dalí.

Alguns dels seus artis­tes pre­fe­rits eren Velázquez, Miró, Cézanne i Picasso. També escri­via poe­mes, el seu propi die­tari i era un gran lec­tor de Pla, Flau­bert i Stend­hal. Els seus indrets pre­fe­rits per pin­tar eren Cadaqués –hi va viure un temps– i Mallorca, però també els camps de Cas­te­lla la Vella: “El que m’agrada més és pin­tar els núvols. M’agrada pin­tar l’horitzó baix per poder pin­tar més cel. A vega­des pinto bar­ques o el que sigui i després les acabo tra­ient perquè baixo tant l’horitzó.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.