Necrològiques

cultura

Mor Maria Antònia Ferrer i Bosch, una de les grans historiadores de Tarragona

Va donar el nom al guardó de la Universitat Rovira i Virgili per la defensa dels drets de les dones

La his­to­ri­a­dora Maria Antònia Fer­rer i Bosch (1926, Tar­ra­gona), pro­fes­sora de referència a la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili (URV), va morir ahir dilluns als 98 anys, segona ha con­fir­mat l’enti­tat. Fer­rer dona el nom al guardó que la mateixa uni­ver­si­tat con­ce­deix des del 2008 a per­so­nes o enti­tats que hagin des­ta­cat en la defensa dels drets de les dones. El 2009 la Uni­ver­si­tat li va fer un reco­nei­xe­ment ofi­cial i el 2010 Òmnium Cul­tu­ral li va con­ce­dir el premi al Tar­ra­goní de l’Any.

El lli­bre Bio­gra­fies de Tar­ra­gona la defi­neix com a “his­to­ri­a­dora i peda­goga”. “Va ser una de les ànimes del res­sor­gi­ment cul­tu­ral a la dècada dels sei­xanta i setanta.” Fer­rer es va lli­cen­ciar el 1926 en Filo­so­fia i Lle­tres i el 1949 es va doc­to­rar en His­to­ria a la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona el 1976 amb el tre­ball Tar­ra­gona durant el Tri­enni Libe­ral. 1820-1823.

El 1950 es va casar amb Lluís Arola San­romà, amb el qual va tenir sis fills. El gran, en Lluís, va ser rec­tor de la URV entre el 1998 i el 2006 i en Fèlix i l’Albert, fun­da­dors d’Arola Edi­tors. L’Antònia va ser mes­tre de llatí i grec abans de fer el salt a la uni­ver­si­tat. En una entre­vista a La Van­guar­dia el 2013 adme­tia que encara hi havia anti­gues alum­nes de més de vui­tanta anys que la para­ven pel car­rer per recor­dar les seves clas­ses a l’escola.

El 1962 va impul­sar el col·legi Pax de Tar­ra­gona. Aquesta enti­tat va con­ce­bre una escola alter­na­tiva inèdita fins aquell moment, en una etapa encara de repressió. Era un cen­tre cata­la­nista, laic i defen­sor de la lli­ber­tat. En va ser una de les pri­me­res direc­to­res, fins al 1971. L’escola es va crear al Mas Mallol, un edi­fici moder­nista de l’Oliva.

Va estar pre­sent en l’embrió de la Uni­ver­si­tat Rovira Vir­gili, en la qual va ser pro­fes­sora fins a la seva jubi­lació el 1991. La seva prin­ci­pal línia d’inves­ti­gació va ser el pen­sa­ment i la soci­e­tat del món con­tem­po­rani. Va ser fa setze anys quan la URV va deci­dir con­ce­dir el premi amb el seu nom que des de la Uni­tat d’Igual­tat s’atorga a per­so­nes o enti­tats des­ta­ca­des en la defensa dels drets de les dones. Va ser una forma també de visi­bi­lit­zar el seu nom a les noves gene­ra­ci­ons.

Tar­ra­gona sem­pre va ser un punt de referència en els seus tex­tos i va inves­ti­gar sobre­tot com s’orga­nit­zava la soci­e­tat clàssica. Quan es va jubi­lar va tenir més temps per escriure obres, en aquest sen­tit, de gran rellevància: Con­text euro­peu de la Reial Soci­e­tat Arqueològica (Tar­ra­gona, 1994), Tàrraco: Mito­lo­gia i cul­tura reli­gi­osa (Tar­ra­gona, 1997), Bacus dels ritus i dels ros­tres (Tar­ra­gona, 2001), i Història de Tar­ra­gona, una ciu­tat medi­terrània (Arola, 2006). També va fer tre­balls relle­vants sobre Mont-roig i Cam­brils.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia