Necrològiques

Francesc Majó Saguer, ‘Xicu Arturo'

Dinamitzador sociocultural

Qui gosa­ria con­tra­dir que són les per­so­nes qui fan els pobles? Qui no esta­ria d'acord a afir­mar que Ver­ges és el que és gràcies també a en Xicu Arturo? Anys i anys col·labo­rant amb el fut­bol, la Pro­cessó, la Coral, la Sopa, l'Ajun­ta­ment, els Pas­to­rets... Anys i anys dedi­cant temps i el que fes falta al seu poble de tota la vida. El lle­gat social i cul­tu­ral que ens ha dei­xat a través d'un altru­isme sense pre­ce­dents és molt abun­dant, ara cal que les gene­ra­ci­ons pre­sents i futu­res no esca­ti­min esforços per pre­ser­var-lo i asse­gu­rar-ne la con­tinuïtat.

Avui ens pot fer feliços tan­car els ulls, mirar-lo i dir-li: “Gràcies, Xicu, gràcies de cor per tot el que has donat; gràcies pel teu temps, per la teva gene­ro­si­tat, pel teu exem­ple i per aju­dar a fer de Ver­ges el que volem que sigui. I per­dona'ns per no haver-t'ho sabut dir abans com et merei­xies, ja saps com van aques­tes coses. No ens ho tin­guis en compte.”

Però jus­ta­ment avui, també, ens podria entris­tir tor­nar a obrir els ulls, mirar al vol­tant i com­pro­var que en Xicu ja no hi és. Que­dem-nos doncs amb els ulls tan­cats, ni que sigui per uns ins­tants més, i remer­ciem-li nova­ment la dedi­cació als altres.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.