Necrològiques

Recordant Josep Teixidor Ramió

Fill, espòs, pare, germà i amic

Dijous dia 18 ens va deixar Josep Teixidor Ramió, de 55 anys. El càncer continua fent estralls i segant vides a la flor de la joventut, just quan un hauria de començar a gaudir del que ens dóna la vida, família, fills, amics i tot el que ens envolta. En Josep era casat amb la Gemma Vila. Vivien a Girona, tot i que ell era de Banyoles, on s'ha retrobat amb els seus.

Fa més de 25 anys que conec la Gemma. Ella va ser la que em va fer l'entrevista quan vaig ser la primera dona pendonista dels manaies. Des de llavors, i després que va deixar el diari, va quedar una gran amistat amb aquella persona tan alegre i encantadora.

Quan va decidir compartir vida amb en Josep m'ho va venir a comunicar i un dia me'l va presentar. Després vaig assabentar-me del seu embaràs i de la felicitat que suposava per a ella ser mare. Així va arribar l'Alfons, que seria el petit de la casa. En Josep portava dos fills, en Marc i la Raquel, que la Gemma va estimar amb bogeria des del primer dia. Estava tan enamorada i s'estimaven tant, que quan em parlava d'en Josep em transmetia la seva felicitat.

Fa uns quatre anys em va trucar desesperada per dir-me que en Josep tenia càncer. Era molt jove i l'Alfons, molt petit. Vaig dir-li que tot estava molt avançat. Aquests fets capgiren una família i et canvien la vida. En Josep va haver de deixar la feina. Sempre que la salut l'hi permetia dedicava el temps a la seva estimada família. Mentre la Gemma treballava ell feia una mica de pare i mare anant als entrenaments i no fallant a l'Alfons. A en Josep li encantava el futbol i l'Alfons juga a la penya Bons Aires i en aquests moments ja és porter dels alevins. Sempre tenia el suport del seu estimat pare, que embadalia veient com el seu fill parava gols.

Han passat quatre anys d'aquell diagnòstic, resumits en patiments, espera i molta esperança, però aquesta terrible malaltia s'ha resistit i bruscament ha tornat a trucar a la porta aquest setembre portant el dolor a aquesta família. Ell estimava i vivia per a la família, la Gemma, el seu puntal i raó de viure; els fills, en Marc, la Raquel i l'Alfons, que han estat la seva felicitat; els seus pares, que han rebut l'estimació del seu fill a canvi del que ells varen fer fins que va ser gran per passar ara pel tràngol més dur que poden passar uns pares: dir adéu a un fill. Margarita i Alfons, pensin en els moments i dies que el varen arribar a fer
feliç fins que no va ser gran i aquesta feina els va tocar a
vostès.

En Josep era una persona amb ganes de viure i els que l'envoltaven ho sabien: la Gemma, els seus fills, tots els amics han compartit el seu bon fer. Tot mirant fotografies seves amb la família i els fills veure la felicitat en el seu rostre marcat pel dolor demostra la gran persona que era.

Ahir a la parròquia de Santa Maria dels Turers va ser cita obligada de gironins i banyolins per dir adéu a en Josep, però sobretot per estar al costat dels seus en aquests moments tan dolorosos de dir adéu a una persona estimada. Va ser una cerimònia emotiva i familiar. Repetiré unes paraules que la Raquel va dir al seu pare i que ho diuen tot: “Papa, gràcies per haver-me ensenyat a estimar tant.”

Josep, no ens coneixíem gaire, però t'han descrit tan bé que sembla que et conegui de tota la vida. Tu que has arribat a aquest cim on tots desitgem anar, no perdis de vista la teva gent estimada i fes que a la nit, tan sols mirant com brilla la lluna, rebin una rialla teva de compensació.

Descansa en pau.

* Filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora)

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia