Maria Teixidor i Ballús
Amiga, botiguera i veïna centenària del Barri Vell de Girona
Acabo de rebre una trucada. És l'Anna de can Teixidor “M. Carme, la mare és morta.” Durant uns segons no podia parlar. La senyora Maria acabava de fer 102 anys, una edat a la qual fins no fa massa era impensable arribar, però d'uns anys ençà ho podem veure sovint, cada vegada tenim més avis centenaris. L'esperança de vida s'ha allargat. Si un està bé, benvinguda sigui.
Els que hem nascut i viscut al Barri Vell i a més hem estat botiguers, ho hem compartit tot. M'he fet gran veient com la senyora Maria també s'anava fent gran. Aquestes persones ens han vist des del nostre naixement, i han comprovat que nosaltres també hem crescut, però per dins encara ens diuen “els nens”, en el nostre cas “de can Mora”. No fa massa li vaig enviar una foto d'en Raimon i meva quan érem petits, la tenia allà posada i em deia: “Sembleu nens de revista de casa bona.” Ella, a més, tenia bons acudits i amb gràcia.
He dit moltes vegades que m'agraden els avis i les àvies; en el cas de la senyora Maria, no m'importa dir que l'estimava i que es feia estimar. Era feliç, què més pot desitjar una persona que viure tants anys a casa i amb els seus? Això avui no té preu, malgrat que a vegades quan hi parlava deia: “Què hi faig jo, aquí? Ja ho he fet tot.” I jo li deia: “I ara jo amb qui parlaria?”I reia. Potser aquest sentiment em ve perquè sols vaig conèixer una àvia i la vaig estimar tant que el dia que ens va deixar pensava que jo també ho faria. He trobat a faltar molt l'amor dels avis, per això en el cas de la senyora Maria, i d'altres que no cal esmentar, me'ls he estimat com si fossin els meus.
La senyora Maria tenia una botiga de plàstics a la plaça Marquès de Camps cantonada carretera de Barcelona amb el seu marit, Plàstics Boix. A la botiga dels bolsos s'hi van quedar les dues germanes solteres. L'Anna, quan va tenir l'edat de treballar, ja va començar a Besadó, i no se n'ha mogut fins al tancament. El que valoro és haver viscut al lloc on has nascut fins al teu traspàs. Fa dos anys va tancar Can Teixidor per jubilació i no va haver-hi continuïtat. Potser va ser l'única cosa que li devia saber greu de veure, el tancament, però és llei de vida.
No em vull ni arribar a imaginar com devia conèixer i com es devia estimar la senyora Maria cada pedra, cada llamborda, cada botiga, ara ja desaparegudes, d'aquest estimat Barri Vell, principalment la Rambla, que ha estat una mica la sala d'estar de casa seva. En canvi, la senyora Maria ha tingut el privilegi de passejar Rambla amunt i Rambla avall amb la seva cadira fins als darrers dies. En fer-ho donava l'oportunitat als amics i clients de saludar-la i parlar-hi una estona. La seva vida ha estat conformada al llarg d'aquests 102 anys al cor del Barri Vell, la seva estimada Rambla i la plaça Marquès de Camps.
Ahir, família, amics i clients es van trobar al tanatori per dir adéu a aquesta veïna centenària del nostre estimat Barri Vell de Girona. Maria, sàpiga que la trobaré a faltar, i, com que tinc la seguretat d'on anirà, faci una abraçada als nostres pares, dels quals vostè tant em parlava.