Alfonso Álvarez Octavio de Toledo, un exemple

Ha mort un magnífic esportista i una gran persona. Ha mort l'Alfonso Álvarez Octavio de Toledo. El vaig conèixer quan jo iniciava la meva tasca periodística en el món de l'esport. D'això ja fa molts d'anys. Jugava en aquell magnífic equip de La Salle d'handbol dels Casas, Biosca, Vich, Ortiz... Era com el pare de tots. L'havia tractat molt i sempre tenia una paraula amable per a tothom. Fugia de les picabaralles. Després, va jugar en el Sarrià, en aquell equip que va marcar una època en l'handbol gironí. Va ser company dels Pinsach, Vilar, Oliveras, Mera, Bosch, el seu germà Antonio, l'Agustinet Pérez, Molina, Soler, Vila, Nadal, Cabello, en Cisu Massó... “Planas, no me líes que jo sóc un home pau”, em deia alguna vegada que volia saber la seva opinió al voltant d'aquells enfrontaments tan trepidants i recordats del Sarrià de Dalt amb el Montserrat. L'Alfonso ha estat tota la vida un autèntic gentleman, un gran company, un gran amic, una gran persona.

Ara que l'esport, moltes vegades, “surt de mare”, tots hauríem d'emmirallar-nos en l'Alfonso. De veritat que el trobarem a faltar. A la reunió dels Eixugamorros ja no hi serà, però ben segur que tots haurem recollit l'esperit de bonhomia de l'Alfonso Álvarez Octavio de Toledo.

Avui estem tots molt tristos per aquest adéu d'una persona discreta, amable i que ha deixat petja en el seu pas per la vida. Una greu malaltia ha escapçat el tarannà d'un home bo. L'Alfonso ha estat tot un exemple per a tots.