Alfons Álvarez Octavio de Toledo
Mestre, amic dels cotxes i un dels germans de la nissaga Álvarez-Octavio
Quan comencem l'any em preocupa pensar per qui estarà marcat el que estrenem. Avui en obrir el diari el nom d'un amic ha ocupat aquest pensament per segona vegada. Ens ha deixat, després de temps de lluita portada amb una fortalesa inimaginable, el bon amic i entranyable persona Alfons Álvarez, fill del recordat senyor Álvarez.
L'Alfons, penso que era el quart dels sis fills del senyor Álvarez, que va arribar a Girona destinat com a delegat d'Abastos i després va exercir la seva carrera d'advocat a la nostra ciutat, on va ajudar molta gent. Vivia a Sant Narcís i una de les seves aficions eren les miniatures de soldats. He fet aquest petit incís de les arrels de l'Alfons perquè el seu pare va ser una persona molt estimada a Girona i precisament, com que tenia tants fills, quan algú parlava de l'Alfons, la M. Lluïsa, la Isabel, la Pili o el que fos, com que en tenia de diferents edats repartits en diferents llocs de la ciutat, cadascun amb treballs diferents, deien “és fill del senyor Álvarez”, que era com donar categoria als fills per la gran persona que era ell, i no tan sols ho era el pare, també la mare, la senyora Luisa.
No cal que repeteixi el que han escrit amics seus. Quan es diuen coses és perquè són, i l'Alfons era tal com l'han descrit. Amb aquestes ratlles sols vull corroborar el que se n'ha dit. Els que l'hem conegut de jove ho podem dir: era de l'època que no hi havia discoteques. Això vol dir que venia per casa com el jovent d'aquell temps, elegant, educat, atent. Quan el trobaves pel carrer arribava a fer mitja reverència i tot per saludar-te.
Es va casar amb la M. Àngels Agustí Coderch, una gran persona filla d'una coneguda i estimada família de Banyoles, amb qui va formar la família de la seva vida i a qui tan estimaria. Va tenir tres fills, que li han donat néts, la seva alegria i el seu consol, junt amb la M. Àngels, en aquesta injusta malaltia. L'Alfons va ser dirigent del RACC. Va ser un destacat directiu de clubs automobilístics i promotor de seguretat vial a les escoles, i es va decantar per la carrera de magisteri, a què dedicaria els seus anys de maduresa.
Diuen que els testos retiren a les olles i penso que el senyor José Álvarez i la seva esposa, la senyora Luisa Octavio, van fer dels seus fills unes excel·lents persones. Parlant amb una de les germanes, la M. Lluïsa, m'ha dit era el més bo de tots. Jo li he dit que no digués això, però sí que és cert que l'Alfons sobrepassava tots els límits, i el que m'ha sorprès es que va ser mestre. Jo això no ho sabia i, pel que sé, veig que ha deixat una empremta immensa en aquest àmbit, d'una gran humanitat i estimació. En el moment de tancar aquestes ratlles ha vingut una persona a casa i l'he deixat. En acomiadar-la li he dit: “Pili, disculpi, he d'enviar un escrit.” I m'ha dit: “No deu ser de l'Alfons?” “Sí, el coneixia?” “Havia estat mestre meu a Taialà”, ha respost. És mare amb fills grans i se'n va assabentar quan ja ni tan sols podia anar a l'enterrament. M'agradaria poder dir-vos la quantitat de coses maques que han sortit del seus llavis envers la persona que va ser el seu mestre. Camprodon va ser la seva primera destinació, i després va anar a Taialà, on va estar fins a la jubilació.
Dimecres es va celebrar la cerimònia religiosa a la parròquia de Sant Josep de Girona per dir adéu a aquesta gran persona i estar al costat dels que tant estimaven aquest espòs, pare, avi, germà i amic de tothom amb qui es va encreuar en el camí. Nosaltres vàrem ser uns d'ells.
Alfons, segur que al lloc tan privilegiat on deus estar, on devies tenir lloc reservat, t'hauràs retrobat amb persones molt estimades que et devien esperar amb els braços oberts.
Els que t'hem conegut no t'oblidarem.