Recordant Joan Rutllant Pibernat
Exalcalde de Palafrugell
El dia 14 de gener passat ens va deixar un amic, el senyor Rutllant, tal com jo l'anomenava quan tan sols tenia 13 anys. Des d'aquest espai li voldria agrair l'amistat que em va brindar essent tan sols una nena.
En llegir al diari que ens havia deixat, el meu cap va fer un gir de més de cinquanta anys, cap a l'any 59-60. Lloc: Calella de Palafrugell, barri de Sant Roc. Un lloc entranyable on la gent que hi vivia eren com una família: els Pena, els Regàs, els Moret, els Ros, els Baró i més, i, evidentment, els Rutllant. Jo era una nena i el meu paper en aquest lloc d'estiueig, ara podríem dir el de cangur d'unes nenes que eren cosines. Els meus tiets em varen portar a passar uns dies amb ells i les petites, que eren bessones, i necessitaven ajuda i a mi m'encantaven les criatures.
Allà vaig conèixer la seva família, la seva senyora, l'Asunción, la Marta i la Gemma, les seves filles, no sé si en van tenir algun més. Vostès eren íntims amics amb els meus tiets i feien dinars plegats. Havia estat a casa seva i sempre vaig ser molt ben tractada, i sempre que de gran parlo de Calella em surt la família Rutllant.
Quan ets petit i no has sortit de casa, i de cop i volta et trobes a primera fila del mar amb casa però senzilla, no com ara, que no falta res. Llavors faltava de tot, però teníem una cosa, el mar davant, i el fet de sentir-te estimat pels que t'envoltaven.
Per això quan he vist el seu traspàs no he pogut estar-me de dir-li: “Gràcies, senyor Rutllant, per la seva amistat i la de la seva família essent jo una nena.”