A en Josep Bota i Gibert

Aquest cap de setmana de carnestoltes, enmig de l'alegria i de la disbauxa dels carrers, ens ha deixat un home important per a l'ensenyament a les comarques gironines: en Josep Bota i Gibert, catedràtic de llengua catalana i literatura i inspector d'educació dels serveis territorials d'Ensenyament a Girona. Una home tenaç i treballador, preocupat per la llengua catalana i per la manera com s'ensenya a l'aula. Un inspector implicat en els seus centres i defensor dels projectes que fan viure la cultura i el saber als nens i nenes i adolescents. En Josep marxa, calladament, i ens deixa un pòsit de “bon fer”: l'anàlisi, la profunditat, les propostes, la valentia, l'agosarament, la constància, la lluita... Són valors que quedaran i que ens marcaran a tots els qui, d'una manera o altra, en un o altre moment, hem compartit amb ell una part de la trajectòria professional. Un dels poetes admirats per en Josep era en Joan Vinyoli, que, amb aquests versos, fa referència al trànsit que ara notem com “un canvi més”: “Vindrà la mort i els ulls m'arrencarà: / veuré llavors un altre firmament. / La finitud és un vaixell varat, / l'hortalissa que menjo no té cucs, / el silenci m'impregna de clarors. / La mort és purament un canvi més.”

Des dels serveis territorials d'Ensenyament a Girona, volem expressar el record, l'admiració i el respecte per a en Josep Bota i vetllarem perquè el seu llegat continuï viu.

Descansi en pau.