Concepció Fusellas Subirós

Voldria amb aquestes ratlles retre el meu petit homenatge a la senyora Conxita, coneguda així per la gent del Barri Vell, plaça de Catalunya i rodalies, on sempre havia viscut. Tots recordarem el seu caminar lent i pausat, amb una ombra de tristor que sempre l'acompanyava.

La senyora Conxita es va adormir en la pau del Senyor dissabte dia 21 de febrer. Quines ironies té la vida!, el dia que jo vaig néixer, no ho oblidaré mai més. Poc temps després de tenir el seu primer i únic fill, el reconegut artista gironí, pintor i escultor Jaume Faixó i Fusellas, va enviudar i es va quedar amb en Jaume ben petit.

Com molta gent, i sense el suport patern, va tirar endavant els estudis que li calguessin a en Jaume, que es va convertir en un pintor i escultor reconegut, que junt amb l'amic Ensesa varen ser els autors de la primera pintada de cases de l'Onyar.

Quan vaig entrar més en contacte amb ell va ser quan amb la seva dona varen obrir una perruqueria al costat de casa, els Quatre Cantons. Vaig conèixer en Jaume de prop, un home bo, pausat i més aviat tímid. Però la vida va continuar sacsejant la Conxita, i l'any 1998, als 46 anys, en Jaume va aparèixer sense vida acaronat per les aigües d'un dels nostres rius.

Girona es va convulsar amb la notícia i la seva mare ja mai més va ser el que era. Només els que han passat per la pèrdua d'un fill ho poden entendre. Va agrair-me més d'una vegada unes ratlles que havia dedicat al seu fill. Un dels seus consols va ser un dels néts, l'Arnau, que va ser qui va quedar al capdavant de la perruqueria. Però el gener del 2014 la tragèdia va tornar a sacsejar aquesta família quan l'Arnau i tres gironins més morien en un accident de trànsit al Brasil i aquest cognom tornava a sacsejar els gironins i la gent que estimàvem aquesta família.

La Conxita ara ja havia deixat casa seva i estava ben atesa en una residència. Ella sempre feia dir les misses de record a la parròquia del Carme, la meva parròquia, on dilluns 23, a les 9.30 del matí, se celebrarà la cerimònia religiosa del seu comiat. Tinc la seguretat que seran molts els que acompanyaran la senyora Conxita en el seu darrer camí.

Un camí que per ella serà tot felicitat, ja que es retrobarà amb els eixos més grans de la seva vida: el seu marit, en Joan; en Jaume, el seu fill, i, per descomptat, el seu nét, l'Arnau. De ben segur que per aquesta mare i àvia, per a qui el seu pas per la vida ha estat de patiment, avui serà un dia gloriós ja que es retrobarà amb els qui tant estimava i entrarà a la casa del Pare.

Descansi en pau, Conxita, per vostè ha arribat el gran dia.