Necrològiques

Per tu, Imma

De la Botigueta de la Cort Reial

Dijous ens va deixar l'Imma Iglesias i Surribas, coneguda com l'Imma de la Botigueta de la Cort Reial. En tancar la botiga de la Fàtima Cortada i la que havia estat la seva botigueta, l'Imma va treballar a Trànsit fins al darrer moment, malgrat la seva malaltia.

Estimada Imma, em resisteixo a pensar que ens has deixat. Sabia, intuïa, que no estaves bé. Ningú m'ho havia de dir, ho sospitava. Ens has ensenyat la teva petita persona però de cor tan gran que, quan acabava de parlar amb tu, a mi els ànims m'augmentaven. No sé com t'ho feies, la teva fe traspassava muntanyes i penso que aquesta gran fe que tenies és la que t'ha ajudat a aguantar aquest pelegrinatge d'anys de lluita difícils de suportar, inclús diria que impossible si no hagués estat per aquesta fe que tenies i que transmeties a les persones del teu entorn.

Imma, t'he fallat. No he complert el que vaig prometre, per culpa dels meus dolors i potser perquè en el fons tampoc volia creure que fos tan imminent el teu traspàs. Les teves ganes de viure eren immenses i me les transmeties quan parlàvem. Em semblava que fer-ho era dir-te adéu, i no volia.

Aquells anys viscuts a la Cort Reial eren molt més que una colla de botiguers, éreu una gran família que us trobàveu, quedàveu, sortíeu... Ho dic en plural perquè jo mai us vaig poder acompanyar a causa de la meva feina, però l'endemà, quan quedàveu a l'hora d'esmorzar, ho explicàveu. Passar per davant de la botigueta i veure't amunt i avall de la teva escaleta entapissada de moqueta vermellosa, i tu, amb vestits amunt i avall, sempre tan diligent. Feia tant de goig, la botigueta, vàreu marcar una època de moda entre el jovent de Girona i tothom portava aquella bossa tan vistosa de colors.

Quan vas poder portar la teva nebodeta, la Fàtima, et queia la baba, n'estaves enamorada. Temps enrere m'explicaves que no et deixava, que estava al teu costat sempre que podia. Ni ella ni la Mercè, la teva germana, i ja no parlo d'en Lutz, ahir a la nit vaig dir-li: “Gràcies, Lutz, no et conec, però gràcies pels anys de felicitat que has donat a l'Imma, això sols ho pot fer qui molt estima, i ho has demostrat.”

Imma, guardo aquell nino que em vares regalar sabent la meva afició pels bebès, i la meva mare en un no res el va vestir: cada cop que el miro et veig a tu. De l'època de la Botigueta han passat uns quants anys, i de quan aquell indret del Barri Vell el formaven una bona colla de botigues, també. En tancar vares anar a treballar a Trànsit, on has treballat fins que no vas poder mes. Tu no volies plegar, t'hi resisties, eres valenta i quan et trobaves bé gaudies de la vida, i amb tu els que t'estimaven, malgrat el llarg camí de patiments que has passat. A Trànsit vas fer una teranyina gran d'amistats. I qui és que no es feia amic o amiga de l'Imma?

Imma, tenies ganes d'abraçar-me, i jo a tu. Esperaves estar un xic bé per veure complert el teu somni, de moment en veuràs un altre: el de trobar-te amb els teus pares que tant estimaves, i que has demanat anar amb ells. Però també sé que un dia ens retrobarem i ens farem l'abraçada que tant esperàvem.

Dissabte et van acomiadar a Sarrià de Ter amb la gent que t'estimava. D'això no fa gaire, i la Fàtima de la Botigueta m'ha vingut a deixar un recordatori, que tinc a les mans i escriuré el que hi diu:

“Era un arbre ple de vida

i prometia dolç fruitar,

una branca maleïda

li va prendre aquesta vida.

Adéu, arbre, adéu florida.

Adéu fruit que no has de dar.

(Apel·les Mestres)”

Gràcies, Imma, per haver estimat tant i haver-nos ensenyat a estimar.

Descansa en pau.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia