Amic Seti

Quan encara no fa un parell de dies que ens has deixat i ens costa pair la teva absència, ja que ningú s'esperava el fatídic desenllaç, vull fer una reflexió en veu alta sobre el teu pas per la vida, sobre la petjada que has deixat en el teu entorn.

No se'm fa difícil determinar les característiques de la teva manera de ser, però com a tarannà principal diria que eres persona honesta, optimista, que has fet el que realment t'ha fet feliç, tot i que quan discuties sobre algun tema ningú et feia baixar del burro, però per això eres en Seti. Algú ha dit de tu que eres capaç de fer-te amb gent de totes les classes.

Com a firaire que voltaves per les festes majors amb els teus toritos, m'agradaria remarcar els bons moments que feies passar als petits amb les teves actuacions del Far West. És clar que els pares també hi disfrutaven. Estaves en la teva salsa i t'apassionava veure la cara de felicitat dels petits, igual que en ocasions amb festes et disfressaves de pallasso o de Pare Noel. Segur que moltes de les persones que llegeixin això en deuen tenir alguna foto o han rigut passant pel davant dels teus populars toritos.

Des de la nostra infantesa jugant al carrer de la Llebre, els anys han anat passant amb alegries i penúries i al final el destí ens ha col·locat al veïnat de les Serres, que a tu tant t'encantava. Fins i tot jo vaig conèixer la meva dona gràcies a tu.

És per això i per moltes altres coses que puc dir ha sigut un plaer haver-te conegut.