Necrològiques

Consol Marcó i Vidal

Ahir, dissabte de primavera, vas emprendre el vol, un vol cap als núvols, cap a aquest cel que avui neix ennuvolat, acompanyat d'aquest vent que els empeny per deixar-te lliure el camí cap amunt... un vol cap aquest sol que t'espera a tu i que ens escalfa i ens reconforta a nosaltres....

I tots ens hem quedat immersos en una tristesa profunda, en què les paraules han emmudit; és el nostre cor l'encarregat de parlar-te, d'enyorar-te i d'acompanyar-te...

I sí!!! Estàs volant, però la teva essència queda entre nosaltres, inesborrable... infinita en el temps... perenne, com els arbres que no perden mai fulles.

I ens robes un somriure mentre acluquem els ulls i et veiem amb aquest posat elegant i esvelt, aquest caminar decidit, reflex inequívoc d'una dona lluitadora, valenta com poques, enèrgica i vital, carregada d'amor vers la seva família, vers els seus... una dona emprenedora, estimada i respectada per tothom...

Has iniciat aquest vol molt ben acompanyada per les persones que més t'estimen, perquè en el fet d'estimar no existeix el passat, sinó només el present i el futur.

Vola amb suavitat, vola amb tranquil·litat, fes-ho sense presses... tard o d'hora ens tornarem a trobar.

Que el viatge et sigui plaent i planer...

(*) En nom de la resta de nebots

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia