Canals

Periodisme de carrer

6 d’agost de l’any 2000. Fa pocs mesos que tre­ba­llo al diari El Punt a la dele­gació de l’Alt Empordà. Entre set­mana segueixo la infor­mació a la comarca i el cap de set­mana m’incor­poro a l’equip de Girona que cobreix tota la demar­cació. Aquell matí surto de Figue­res (on visc amb els meus pares) amb el meu cotxe (aca­bat d’estre­nar) per anar a cobrir una diada cas­te­llera al Port de la Selva. Agafo la car­re­tera de Llançà però, en arri­bar al tren­cant de Gar­ri­gue­lla, una patru­lla de Mos­sos m’atura i em diu que la via, l’N-260, està tallada per un incendi. “Quina ràbia!”, penso. “Ja no arribo al Port de la Selva.”

Però, de cop, alço la vista i veig unes grans fla­mes empe­ses per una forta tra­mun­tana i m’adono que allò no és un petit incendi, és un gran foc que acaba de començar. Els Bom­bers es van des­ple­gant ràpida­ment i els Mos­sos van tallant les vies secundàries, però encara no ho han fet del tot. Ho apro­fito per començar a seguir el flanc del foc a la car­re­tera de Vilajuïga, Pau i Palau-saver­dera. Arribo a pri­mera línia i vaig entrant a diver­ses urba­nit­za­ci­ons que estan desa­llot­ja­des. Em conec bé aque­lla zona i diver­sos cami­nets i acon­se­gueixo esqui­var els con­trols de la poli­cia que, com deia abans, encara s’estan orga­nit­zant. Allò és un infern. Tinc el foc a tocar i trec la càmera i començo a fer fotos i a par­lar amb veïns i tes­ti­mo­nis. La por sura a l’ambi­ent. Truco a la redacció per avi­sar-los de la mag­ni­tud de la tragèdia i que enviïn urgent­ment un fotògraf. Però resulta que el fotògraf de guàrdia (l’únic que tre­ba­lla aquell cap de set­mana) és a Arbúcies, crec recor­dar, i per tant tri­garà hores a arri­bar. Perquè ara sí que les car­re­te­res prin­ci­pals estan totes talla­des. Segueixo recor­rent l’incendi fins a arri­bar a Roses, con­cre­ta­ment a la urba­nit­zació Mas Fumats. Les fla­mes estan a punt de devo­rar uns xalets i faig unes quan­tes fotos. Serà la por­tada de l’endemà. De sobte em trobo una patru­lla dels Mos­sos que em fa fora: “No veus que ets massa a prop, et cre­maràs tu i el teu cotxe, que sem­bla nou”, em diuen. Marxo, però ja tinc la foto i tota la infor­mació.

L’incendi acaba arra­sant 6.513 hectàrees del Parc Natu­ral del Cap de Creus i el seu entorn. Quin des­as­tre. L’adre­na­lina que he expe­ri­men­tat tot el dia, anant amunt i avall i fent allò que m’agrada, peri­o­disme, ha impe­dit que m’aturés a pen­sar en el des­as­tre natu­ral que he vis­cut.

L’endemà vaig cor­rent a bus­car el diari per lle­gir les cròniques i veure les fotos. Però curi­o­sa­ment aquell dia El Punt té un qua­der­net espe­cial de publi­ci­tat que obre el diari i la por­tada queda ama­gada. Coses del negoci.

Ner­vis a Cruïlles.

24 de juliol del 2003. Con­ti­nuo tre­ba­llant a El Punt, però en aquest cas a Girona i a la secció de suc­ces­sos (un dels àmbits més apas­si­o­nants del peri­o­disme), coman­dada per la Tura Soler, una de les millors mes­tres que he tin­gut en aquesta pro­fessió. Fa poques set­ma­nes que hi soc. Resulta que un home acu­sat de matar la dona i que havia estat detin­gut pels Mos­sos s’ha esca­pat men­tre el tras­lla­da­ven al CAP de la Bis­bal d’Empordà. S’ha mun­tat una batuda impor­tant per bus­car-lo i em toca anar-ho a cobrir. La poli­cia ha habi­li­tat una base d’ope­ra­ci­ons en una zona bos­cosa de Cruïlles per coor­di­nar la recerca i allà han citat uns quants peri­o­dis­tes. Aquest cop també em toca fer les foto­gra­fies (amb rodet, per cert, igual que a l’incendi del cap de Creus). En tinc qua­tre o cinc a la car­tera. Per tant, no hi haurà cap pro­blema. Durant tot el dia anem seguint una patru­lla del Mos­sos i vaig fent ano­ta­ci­ons a la meva lli­breta (per una crònica de color, com en dèiem) i fent mol­tes fotos. El dia s’acaba i tor­nem cap al punt d’ope­ra­ci­ons dels Mos­sos. I, del sos­pitós, cap ras­tre. De sobte, se sent un soroll i els agents comen­cen a cri­dar i s’endin­sen enmig dels matolls. Més crits i lla­vors apa­rei­xen amb el sos­pitós detin­gut. L’home havia estat tot el dia ama­gat a tocar de la poli­cia, sense fer cap movi­ment. Increïble, però cert. En aquell moment només que­dem un parell de peri­o­dis­tes al lloc. M’agafa una suor freda, perquè miro la càmera i em queda una foto (repe­teixo, una sola foto) i cap car­ret més. “No pot ser. Només un intent.” Dis­paro com puc amb l’ai al cor. Quan arribo a la redacció, començo a fer la crònica a corre-cuita men­tre els com­panys de foto­gra­fia reve­len el meu mate­rial. Només tenim una foto de la detenció. Una mica bor­rosa (els ner­vis em van jugar una mala pas­sada), però sal­va­ble. Quin ensurt. Quan ara fa poc recor­dava aquesta anècdota per redac­tar l’arti­cle, la Tura Soler encara reia d’aquell dia.

Aques­tes són dues de les mol­tes històries (o his­to­ri­e­tes) que he vis­cut com a peri­o­dista a El Punt i després a El Punt Avui. Només vull aca­bar l’arti­cle recor­dant dos caps que he tin­gut durant aquesta època al diari i els quals malau­ra­da­ment ens van dei­xar: la Pepa Bouis i en Josep Maria Flo­res. Una abraçada com­panys.

Marc Bataller
A El Punt del 2000 al 2016. Va ser cap de comunicació dels departaments de Salut i Presidència. Des de fa un mes és el secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió de la Generalitat.

Quan l’adrenalina pot contra tot

Els focs al cap de Creus són massa freqüents, però aquest de l’agost del 2000 a Garriguella va ser un dels més virulents que es recorden i les 6.513 hectàrees i els 55 quilòmetres de perímetre cremat, poca broma. Marc Bataller va aprofitar el seu coneixement de la zona –és de Figueres– per esquivar la vigilància policial i acostar-se al foc com mostra la imatge, amb les flames a tocar dels xalets de la urbanització Mas Fumats. Amb la feina feta, els Mossos el van trobar i li van fer veure que li convenia allunyar-se’n.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.