Canals

Peixos Camps

Carme Dilmé va posar parada a les Peixateries Velles poc abans de la guerra, un període que va superar fent tota mena de feines. Al 1944 es van instal·lar a la plaça del Mercat i allà continuen

Tot i haver nas­cut a Banyo­les, Carme Dilmé Car­bo­nell es va tras­lla­dar de molt petita amb la seva família a Girona, on tenien una botiga de que­viu­res en què s'hi podia tro­bar una mica de tot, encara que va ser l'alli­oli arte­sa­nal que venien el que va esten­dre la seva fama per tota la ciu­tat.

Carme Dilmé es va casar molt jove, als 18 anys, amb Josep Hercé, bom­ber de pro­fessió, i a l'any 1933 es van esta­blir a les Pei­xa­te­ries Velles, on van obrir una parada de peix. La Guerra Civil va tras­to­car la vida d'aquest país i mol­tes boti­gues van haver de tan­car.

Com que no arri­bava peix per ven­dre, la Carme i el seu marit s'espa­vi­la­ven amb el que fos, des de fer fana­lets per a la mai­nada, fins a espar­de­nyes per als més grans. La Roser Camps, l'actual pro­pietària, comenta que el seu avi era un per­so­natge molt actiu, que no es que­dava mai de braços ple­gats per mala­ment que anes­sin les coses. «Tot i les difi­cul­tats, durant la guerra no van tan­car mai l'esta­bli­ment i fins i tot ana­ven a ven­dre peix a Salt amb el carro. El peix venia amb tren de Llançà i hi havia dies que els hi tocava alguna caixa i altres que no. Si no tenien peix feien fanals i espar­de­nyes».

El 1944 es va inau­gu­rar el nou edi­fici del mer­cat, a la plaça Cal­vet i Rubal­caba, cone­guda popu­lar­ment com la plaça del Lleó, i la majo­ria dels pei­xa­ters de les Pei­xa­te­ries Velles s'hi van tras­lla­dar. Carme Dilmé va pagar 4.000 pes­se­tes per un lloc de venda de peix fresc i marisc per un període de 10 anys, una for­tuna en aquells anys de gana.

La Carme i en Josep van tenir cinc fills, l'Àngel, la Maria, en Josep, la Teresa i la Roser i va ser aquesta, la més petita, la que va con­ti­nuar un negoci en el qual va començar a tre­ba­llar als tretze anys, just després d'haver-se ins­tal·lat en el nou mer­cat.

En els anys qua­ranta la cor­rupció era el pa de cada dia i les dones dels ins­pec­tors de la Comi­saría de Abas­tos, de qui depe­nia el mer­cat, exi­gien grans des­comp­tes en el que com­pra­ven o bé que els ho dones­sin gratuïtament. Qui no ho feia es tro­bava amb una ins­pecció i la multa cor­res­po­nent.

A Carme Dilmé li van tan­car la parada del mer­cat perquè un dia es va des­pis­tar i va cobrar un cèntim de més a una cli­enta que la va denun­ciar. La comi­saría li va impo­sar una multa de 10.000 pes­se­tes i el tan­ca­ment de l'esta­bli­ment durant un any. Altra volta van tor­nar les espar­de­nyes i els fana­lets.

La Carme Dilmé va morir cap a finals dels anys qua­ranta i la botiga va pas­sar a la seva filla Roser, que s'havia casat amb un fut­bo­lista de renom de la ciu­tat de Girona, l'Arcadi Camps, que fins i tot va arri­bar a jugar a pri­mera divisió amb el Múrcia. Quan va aca­bar la seva car­rera espor­tiva es va casar amb la Roser i es va dedi­car al negoci del peix, i s'encar­re­gava de les com­pres, a la sub­hasta de la llotja de Bla­nes, a la qual s'han man­tin­gut sem­pre fidels.

El 1966, el govern va exi­gir a les boti­gues un nom i la família va deci­dir posar-li el de Pei­xos Camps, ja que l'Arcadi era un per­so­natge molt cone­gut a la ciu­tat. Un any abans, l'Ajun­ta­ment de Girona havia auto­rit­zat l'ober­tura de pei­xa­te­ries i car­nis­se­ries al cen­tre de la ciu­tat i ells en van obrir una al car­rer Anselm Clavé, que regen­tava la Roser Camps Hercé, filla única del matri­moni.

Fa uns set anys que ells, i altres pei­xa­ters, van tan­car les boti­gues que tenien al cen­tre de la ciu­tat per con­cen­trar-se a la plaça del Mer­cat. La Roser es va casar amb l'Agustí Ange­lats, que ha estat, durant molts anys, qui com­prava el peix a la llotja, feina que ha tras­pas­sat al seu fill Xavi, men­tre que l'Eva, la filla, des­patxa amb la mare a la plaça del mer­cat.

Peixos Camps
Any.
1933
història.
La filla d'uns botiguers de Banyoles, Carme Dilmé, va posar la primera pedra a una peixateria que fa gairebé vuitanta anys que serveix peix de la costa als gironins, un ofici que han continuat la seva filla Roser Hercé i la seva néta Roser Camps, que han mantingut al llarg de tots aquests anys una fidelitat absoluta a la llotja de Blanes. La Carme es va instal·lar a les Peixateries Velles i va passar, després de la guerra, a la plaça del Mercat, amb un parèntesi de més de tres dècades amb botiga al centre de la ciutat.

Les Peixateries Velles

El pont de les Peixateries Velles va ser construït per l'empresa Eiffel et Cie. de París basat en dos projectes gairebé iguals: un de 1862 de l'enginyer Bergué, i un altre de 1876 d'Almeda. Aquest pont, que travessa l'Onyar des del carrer de Santa Clara i la zona del Mercadal cap a la rambla de la Llibertat i el carrer de l'Argenteria, ha rebut diversos noms. El de Peixateries Velles fa referència al fet que en aquest indret i durant molts anys hi hagué les peixateries de la ciutat, o llotja del peix, on es concentraven els venedors del peix fins que, a l'any 1944, es va inaugurar la nova Plaza de Mercado de Abastos a la plaça Calvet i Rubalcaba, coneguda popularment com la plaça del Lleó per la figura que contempla la ciutat des del cim de la columna. En la placa de ceràmica situada en un extrem del pont, a més d'especificar que el va construir l'empresa Eiffel el 1877 i que va costar a la ciutat 22.500 pessetes, s'hi pot veure un dibuix en el qual encara hi figura la llotja porticada de les antigues peixateries, a tocar del Mercadal, el lloc on a l'any 1933 Carme Dilmé i Josep Hercé van estrenar parada de peix.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.