Canals

1993

De mica en mica cap a la consolidació

La nor­ma­lit­zació lingüística ha tin­gut al llarg dels anys efec­tes para­do­xals. Men­tre els col·lec­tius més reac­ci­o­na­ris han insis­tit en els efec­tes nocius de la immersió, ningú sem­bla haver-se fixat en l'escassa presència del català en molts aspec­tes de la vida quo­ti­di­ana. Un de clar és el sec­tor del lli­bre. A les lli­bre­ries de Cata­lu­nya encara el lli­bre en català és mino­ri­tari i quan es tra­du­ei­xen autors d'aquí tenen unes ven­des a Espa­nya que resul­ten mar­gi­nals per no dir ridícules. Algu­nes d'aques­tes tendències es van començar a modi­fi­car als anys noranta amb l'apa­rició d'una sèrie d'autors que con­nec­ta­ven amb el públic abans de l'entrada mas­siva de pre­sen­ta­dors, ani­ma­dors i altres tele­pre­di­ca­dors durant la diada de Sant Jordi.

Al cavall gua­nya­dor de Quim Monzó amb l'esplèndid recull de con­tes El perquè de tot ple­gat, s'hi suma­ven altres veus, que entra­ven amb força a les llis­tes de més venuts, com Cames de seda, de Maria Mercè Roca, i Càmfora, de Maria Bar­bal. Aques­tes auto­res, jun­ta­ment amb Maria de la Pau Janer i Isa­bel-Clara Simó, van acon­se­guir un públic lec­tor, que després s'ha desen­vo­lu­pat. A par­tir dels anys noranta, lluny ja de fenòmens com Rodo­reda i Pedrolo, alguns escrip­tors cata­lans asso­lien els pri­mers llocs de ven­des el dia de Sant Jordi. No crec que es pugui cele­brar com una victòria, però és la cons­ta­tació de l'existència d'un públic lec­tor que es manté fidel a una sèrie d'escrip­tors que no necessària­ment tenen un suport mediàtic. Men­tres­tant, a Espa­nya les cam­pa­nyes con­tra el català s'incre­men­ta­ven. Nosal­tres con­tinuàvem ali­ens a l'Estat, quan al novem­bre nai­xia la Unió Euro­pea. Para­do­xes!

Ramon Solsona Les hores detingudes Quaderns Crema

Les hores detingudes de Ramon Solsona

L'aparició del primer llibre, el 1989, Figures de calidoscopi, va provocar que Joan Ferraté li dediqués dos articles elogiosos. Es tractava d'un retrat femení, fet amb elegància sobre el pas del temps i superposant diferents plànols de la vida de la protagonista. La segona novel·la, Les hores detingudes, va ser un pas endavant en el difícil repte de superar el llistó alt, i ho va aconseguir. Va ser un dels llibres de l'any i va obtenir els premis de la Crítica Serra d'Or, la Lletra d'Or i el Prudenci Bertrana de Girona, que s'atorgava a obra publicada. Les hores detingudes furgava també en els sentiments. Recordant aquests primers anys amb Solsona, l'escriptor reconeix: “L'intimisme, la soledat, la desemparança, la incertesa del futur, l'enigma del pas del temps, el coneixement d'un mateix, el conflicte interior que passa desapercebut als altres, les ombres que amaga la vida col·lectiva. Són temes que surten sempre a les meves novel·les, però a vegades adopto un to més festiu i unes altres un més greu i fins i tot desesperançat”.

Les hores detingudes és una reflexió sobre el dolor de l'absència, des del punt de vista d'un viudo jove. És una història actual i eterna, la de l'home que descobreix l'amor quan l'ha perdut. Situada en una inconcreta ciutat nòrdica, perquè el clima fred és propici a la introspecció, en paral·lel hi ha l'acció a Roma, a ple sol, que representa la vitalitat del Mediterrani i les arrels de la nostra història.

Sobre l'evolució posterior fins al premi Sant Jordi d'enguany, Solsona va escriure DG, que va ser considerada una obra menor pel seu caràcter de farsa: “No tinc la sensació d'haver escrit mai res com a simple divertiment, ja sigui amb to irònic o seriós. Publico poc perquè a totes les obres hi poso els cinc sentits i no les lliuro a l'editor fins que ja no hi sé fer res més. Vaig trigar anys a publicar Cementiri de butxaca i em vaig trobar amb reaccions curioses, perquè en general es considera que el conte és un gènere de segona fila. És més difícil que una novel·la! L'essencialització obliga a un gran esforç literari”.

“A totes les meves obres hi ha un treball estilístic molt meditat”

Què va representar aquesta novel·la en la seva carrera?

La meva primera novel·la va ser Figures de calidoscopi. Va ser rebuda amb un interès superior al que jo m'esperava. Les hores detingudes va ser la segona, que diuen que és la de la confirmació o el fracàs.

Quin paper juga en el conjunt de la seva obra?

Les hores detingudes va obtenir uns quants premis i això sempre és una bona empenta per a un autor.

La reconeix com la seva obra més reeixida i, si no, quina seria?

A totes hi ha un treball estilístic molt meditat. Em sento especialment satisfet de Línia blava, No tornarem mai més i Cementiri de butxaca.

TRIA DE REFERENTS

El perquè de tot plegat

(Quaderns Crema)
Quim Monzó

El perquè de tot plegat és un dels reculls de contes de plenitud de Quim Monzó, que posteriorment va adaptar cinematogràficament Ventura Pons. L'escriptor ens presenta un catàleg de personatges despistats, amb els malentesos de les relacions sentimentals i fins i tot amb una divertida exploració en els abruptes territoris del sexe. El llibre és una genialitat, conte a conte.

La dona dels ulls de pluja

(Edicions 62)
Víctor Mora

El guionista del Capitán Trueno i del Jabato i autor del cicle novel·lístic protagonitzat per Lluís Martí va aconseguir amb la novel·la La dona dels ulls de pluja el premi Creixells. Víctor Mora va tornar a utilitzar Barcelona com a escenari. En aquesta ocasió va bastir una trama policíaca a partir d'un assassinat per fer una dissecció sobre la corrupció de l'època a la ciutat.

Contes de capçalera
(Proa)

Josep Palau i Fabre

A Contes de capçalera, el poeta i dramaturg va aplegar els seus quatre llibres de contes, un extraordinari mosaic d'una literatura escrita amb perfeccionisme noucentisme i ràbia modernista. No va ser, però, l'última incursió de Palau en el conte perquè un dels seus últims llibres de creació seria La metamorfosi d'Ovídia. Sens dubte es tracta d'alta literatura.

Paper de vidre
(Quaderns Crema)

Antoni Puigverd

El poeta i articulista empordanès Antoni Puigverd va retratar l'ofuscació de l'home modern en una novel·la en què el protagonista s'escapa de la vida familiar amb la seva dona i acaba amb el cadàver d'una prostituta a les mans i sense saber ben bé què fer. Antoni Puigverd va voler mostrar un escenari on les facilitats de la vida burgesa es poden convertir en un autèntic malson.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.