1548-1551 / 1560-1563
59. Miquel d'Oms i de Sentmenat
Un president que defensa més els interessos del rei que els del país
El juliol del 1548 Miquel d'Oms i de Sentmenat es va convertir en diputat del trienni. Canonge i sagristà d'Elna i abat de Santa Maria d'Arles, va comandar la Diputació del General en dos períodes: entre 1548 i 1551 i entre 1560 i 1563. El primer mandat va estar marcat pel conflicte esdevingut a Perpinyà entre els diputats i el lloctinent, cosa que fa palesa la difícil relació entre les autoritats catalanes i les imperials. El mateix Miquel d'Oms va encapçalar una delegació que va viatjar a Alemanya a expressar les seves queixes davant de l'emperador. La segona estada al capdavant de la Generalitat de Miquel Oms tampoc no va ser tranquil·la. Com havia passat en èpoques anteriors, la principal preocupació de Catalunya se centra en la fustigació de les flotes turcobarbaresques a la Mediterrània occidental. Una amenaça que condiciona la vida econòmica del Principat. En l'àmbit intern, les coses no estan gaire millor. El trienni estarà marcat per un conflicte permanent entre les institucions reials i les de la terra, obert en tres fronts: en l'àmbit religiós (per les reformes monàstiques), en el polític (per la qüestió del virrei i el Consell Reial) i en el politicoreligiós (pel paper de la Inquisició). El rei intenta controlar els monestirs catalans i les seves rendes a través del nomenament de visitadors castellans per als ordes religiosos presents a Catalunya i posant els monestirs catalans sota la submissió d'un de Castella. Els diputats s'oposen a aquestes mesures del monarca, perquè són contràries a les Constitucions de Catalunya. El paper de Miquel d'Oms en aquest conflicte és galdós. En plena discussió decideix inhibir-se i marxar a Montserrat, deixant en mans dels representants dels braços militar i reial la solució del problema. Amb el virrei i la Inquisició les topades són constants. Miquel d'Oms, sempre excessivament prudent, s'encarrega de tallar les iniciatives que els representants de les famílies més poderoses de l'estament militar i reial promouen per reforçar la Generalitat en l'àmbit legislatiu.