Canals

2006-2010

128. José Montilla i Aguilera

El primer president contemporani nascut fora de Catalunya i el primer que no aconsegueix revalidar el càrrec en unes eleccions al Parlament

José Mon­ti­lla i Agui­lera és el pri­mer pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat de l'era moderna nas­cut fora de Cata­lu­nya. És oriünd del petit poble d'El Remo­lino, que forma part del muni­cipi andalús d'Iznájar. Mon­ti­lla hi va néixer el 15 de gener de 1955. Tota la família tre­ba­llava al camp, fins que els seus mem­bres van pas­sar a la cons­trucció a causa de les obres d'un pantà. Durant una època va estar vivint a Puente Genil, prop de Còrdova, i amb 16 anys, el 1971, la família va deci­dir pro­var sort a Cata­lu­nya i es va ins­tal·lar a Sant Joan Despí. Com molts altres joves, va com­bi­nar els estu­dis amb la feina, pri­mer en una empresa d'arts gràfiques i després en una de com­po­nents electrònics. Va començar a estu­diar dret i ciències econòmiques, estu­dis que no va aca­bar perquè no els podia com­pa­gi­nar amb la feina.

Al cap de poc d'arri­bar a Cata­lu­nya es va impli­car en la lluita anti­fran­quista al Baix Llo­bre­gat. El 1972 va entrar a for­mar part d'un grup clan­destí d'extrema esquerra i tres anys després s'afi­li­ava al PSUC. Va par­ti­ci­par en nom­bro­ses mani­fes­ta­ci­ons il·legals en defensa de la democràcia durant aquests anys, tot i que no va poder estar pre­sent en les més impor­tants de la Tran­sició perquè estava fent el ser­vei mili­tar a València. El 1978 s'incor­pora defi­ni­ti­va­ment al Par­tit dels Soci­a­lis­tes i el 1980 ja forma part del con­sell naci­o­nal del par­tit.

El 1979 es pre­senta per pri­mer cop a unes elec­ci­ons, for­mant part de la llista soci­a­lista que es pre­senta a Sant Joan Despí. A la ciu­tat exer­cirà el càrrec de tinent d'alcalde d'Eco­no­mia i Hisenda i serà el por­ta­veu del grup muni­ci­pal soci­a­lista. Qua­tre anys més tard encapçalarà la llista del PSC a l'Ajun­ta­ment de Cor­nellà de Llo­bre­gat, ciu­tat on s'havia tras­lla­dat a finals del 1979. El 1985 el desig­nen alcalde gràcies a un pacte entre el PSC i el PSUC, i el 1987 gua­nya l'alcal­dia de Cor­nellà per majo­ria abso­luta. Fins al 2003 serà rees­co­llit amb aquesta fol­gada majo­ria. El 2004 dei­xarà l'alcal­dia en mans d'Anto­nio Balmón.

En l'àmbit del par­tit ocupa de seguida tas­ques de res­pon­sa­bi­li­tat. El 1994 és esco­llit secre­tari d'orga­nit­zació i el 2000, pri­mer secre­tari, càrrec que ocu­parà durant onze anys. Mon­ti­lla governa durant poc més d'una dècada amb mà ferma el PSC i col·loca en llocs clau de la direcció del par­tit diri­gents de la fede­ració del Baix Llo­bre­gat, que esdevé hegemònica. En l'àmbit del PSOE, també l'any 2000 és desig­nat mem­bre de la comissió exe­cu­tiva fede­ral soci­a­lista, on s'encar­rega d'una de les secre­ta­ries exe­cu­ti­ves, i s'hi man­tindrà fins al 2008.

Mon­ti­lla va ocu­par càrrecs de res­pon­sa­bi­li­tat supra­mu­ni­ci­pals en la seva etapa de regi­dor i alcalde. Entre el 1983 i el 2004 va ser mem­bre de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, en la qual va ocu­par dues vice­pre­sidències fins que en va asso­lir la màxima res­pon­sa­bi­li­tat entre el juliol del 2003 i el març del 2004. El polític soci­a­lista ha de dei­xar els seus càrrecs públics a Cata­lu­nya per ocu­par el Minis­teri d'Indústria, Turisme i Comerç, car­tera a la qual acce­deix amb José Luis Rodríguez Zapa­tero, en el govern entre el 2004 i el 2006.

El PRE­SI­DENT DEL SEGON TRI­PAR­TIT

L'1 de novem­bre del 2006 se cele­bren elec­ci­ons i es torna a repe­tir la història dels ante­ri­ors comi­cis. CiU gua­nya les vota­ci­ons però Mon­ti­lla serà esco­llit pre­si­dent amb els vots d'ERC i ICV. El 28 de novem­bre pren pos­sessió del càrrec, en una legis­la­tura que pro­met que serà més tran­quil·la que l'ante­rior, que els cro­nis­tes polítics havien com­pa­rat amb el Dra­gon Khan, una de les atrac­ci­ons de Port Aven­tura. El 2010 es tor­narà a pre­sen­tar, però aquest cop les for­ces d'esquerra s'esfon­dren i per­me­ten a CiU gover­nar. Mon­ti­lla es con­ver­teix en el pri­mer pre­si­dent con­tem­po­rani que no acon­se­gueix reva­li­dar el càrrec. L'expre­si­dent renun­cia a l'acta de dipu­tat i actu­al­ment és mem­bre del Senat espa­nyol.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.