Domènec Balmanya Parera

Com a jugador el recorden gros, fort, amb una cinta blanca lligada al cap. Com a entrenador tenia un aspecte més bonhomiós. En tots dos casos, va començar a Girona i va acabar a Sant Andreu

La seva irrupció en el món del fut­bol va ser espec­ta­cu­lar. Havia nas­cut el 29 de desem­bre del 1914 i als quinze anys ja jugava en el Girona. Dos anys més tard el va fit­xar el FC Bar­ce­lona, que va pagar 20.000 pes­se­tes al Girona i 10.000 al juga­dor, amb un sou men­sual de 500. Hi va jugar durant deu tem­po­ra­des, en dues eta­pes, ja que durant la Guerra Civil es va exi­liar a França, on va jugar amb el Seta, amb el qual va con­que­rir el cam­pi­o­nat francès.

L'estiu del 1944 va fit­xar pel Nàstic de Tar­ra­gona i hi va jugar cinc tem­po­ra­des, acon­se­guint l'ascens a pri­mera divisió l'any 1947. El Nàstic va ser el pri­mer equip que va gua­nyar el Real Madrid al seu estadi actual. L'últim any amb l'equip va com­pa­gi­nar la feina de juga­dor amb la d'entre­na­dor. Va aca­bar l'iti­ne­rari al Sant Andreu.

La seva car­rera com a entre­na­dor va començar també al Girona l'any 1952, a ter­cera divisió. No va aca­bar la tem­po­rada, ja que va accep­tar una oferta per diri­gir el Sara­gossa a pri­mera, però no va acon­se­guir la per­manència. El seu pri­mer èxit a la ban­queta va ser a Ovi­edo, club amb el qual va estar a punt, el 1955, d'acon­se­guir l'ascens a pri­mera.

Després d'una tem­po­rada en blanc, el 1956 el pre­si­dent del Bar­ce­lona, Fran­cesc Miró Sans, el va esco­llir per diri­gir el pri­mer equip, i es va con­ver­tir en un dels pocs esco­llits que han estat juga­dor i entre­na­dor del Barça. El joc d'atac i el tre­ball amb el plan­ter eren les senyes d'iden­ti­tat, les matei­xes que, qua­ranta anys mes tard, es pre­sen­ten com la gran nove­tat. Gràcies a ell, juga­dors com Oli­ve­lla, Vergés, Gen­sana o Coll van debu­tar amb el pri­mer equip. Una copa i la pri­mera copa de Fires figu­ren entre els seus èxits, tot i que el van des­ti­tuir en el par­tit de tor­nada de la final, amb el títol pràcti­ca­ment a la but­xaca. Bal­ma­nya va ser l'entre­na­dor que va inau­gu­rar el Camp Nou.

Sem­blava que volia clo­nar la tra­jectòria ante­rior. Després del Barça, va anar dos anys a entre­nar el Seta, d'on va tor­nar per entre­nar el València en dues tem­po­ra­des excep­ci­o­nals. L'any 1963 va anar a parar a la ban­queta del Betis, amb el qual va que­dar ter­cer i va acon­se­guir per pri­mera vegada el pas­sa­port a a Europa. Després Màlaga i, final­ment, l'Atlètic de Madrid amb el qual va gua­nyar la lliga. El següent pas van ser dos anys al cap­da­vant de la selecció espa­nyola, d'on va sor­tir per tor­nar a Sara­gossa. L'any 1972 es va asseure a la ban­queta del Cadis per aca­bar, dues tem­po­ra­des més tard, entre­nant el Sant Andreu. Va con­ti­nuar lli­gat al món del fut­bol com a secre­tari tècnic del Barça i l'Espa­nyol, direc­tor de l'escola catana d'entre­na­dors i comen­ta­rista. El 14 de febrer de 2002 va morir un home que ho havia estat tot en el món del fut­bol. A títol pòstum el COE li va ator­gar la meda­lla de plata del Mèrit Espor­tiu.

Domènec Balmanya Parera
Activitat:
Futbolista i entrenador
Època:
Girona, 1914 - Barcelona, 2002
«En aquesta casa hi nasqué Domènec Balmanya i Parera (1914-2002) futbolista i entrenador»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.