13. Marc de Vilalba

L'agost del 1413, les Corts reunides a Barcelona designaren l'abat de Montserrat com a nou màxim representant de la Generalitat. Marc de Vilalba pertanyia a una família de la petita noblesa del Vallès. Llicenciat en dret, fou monjo benedictí al monestir de Ripoll, comunitat on va anar assumint responsabilitats internes fins arribar a ser-ne l'abat, promogut pel papa Benet XIII. Amb el suport del rei Martí l'Humà, de qui n'era conseller, i el beneplàcit del mateix papa, se'l nomenà abat de Montserrat. El prestigi assolit li permeté ser conseller i ambaixador de diversos monarques. Representà Montserrat el 1410 en el Parlament de l'Interregne i en diverses ocasions, posteriorment, a les Corts catalanes. Diputat del braç eclesiàstic en dues ocasions, va formar part de la comissió que havia de supervisar l'actuació dels compromissaris reunits a Casp, que proclamaren rei Ferran I d'Antequera. El nou rei li consultà la conveniència de reprimir militarment la rebel·lió del comte Jaume d'Urgell. Favorable a la solució militar, acompanyà el monarca en el setge de Balaguer. Sota el regnat d'Alfons el Magnànim, el 1431, tornà a ocupar la presidència al llarg d'un nou trienni. S'hi enfrontà en defensa dels privilegis del clergat i els nobles. Marc de Vilalba també passarà a la història per haver aconseguit alliberar Montserrat de la dependència i servitud de Ripoll.