1443-1446
22. Jaume de Cardona i de Gandia
Un president d'estirp noble i amb una llarga trajectòria eclesiàstica
Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia, escollit a les Corts el novembre del 1443, pertanyia a un dels llinatges més destacats i antics de la noblesa dels Països Catalans. Va tenir una carrera eclesiàstica més que notable: referendari apostòlic del papa, administrador perpetu de l'abadia de Santa Maria de Solsona, canonge i ardiaca de Barcelona, bisbe de Vic, Girona i de la Seu d'Urgell i designat per Pius II cardenal diaca de l'Església. Gran amic d'Alfons el Magnànim, va participar en la canonització de sant Vicenç Ferrer. A més de conseller reial i canceller del Principat, va ser un dels ambaixadors de Joan II prop del rei de França per evitar que aquest ajudés Carles de Viana. Hi ha poques notícies sobre l'acció de govern en aquest període. El país vivia sumit en un cert marasme previ als esdeveniments que es van desencadenar la dècada següent i que van acabar amb la guerra civil catalana del 1462.