Canals

2003-2006

127. Pasqual Maragall i Mira

El millor alcalde de Barcelona i primer president socialista és qui impulsa l'aprovació d'un nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya

Nascut a Barcelona el 1941, membre d'una família de vuit germans, néts del poeta Joan Maragall, és un dels polítics més respectats de la història recent de Catalunya. Va ser el primer president socialista del Principat. Entre 1957 i 1964 va cursar les carreres de dret i d'econòmiques a la Universitat de Barcelona i allà es va iniciar en política, a la clandestina Nova Esquerra Universitària, extensió estudiantil del Front Obrer de Catalunya, on contacta amb altres futurs líders socialistes, com ara Raimon Obiols i Narcís Serra.

El 1965 ingressa com a economista en el gabinet tècnic de l'Ajuntament de Barcelona, feina que alternava amb la docència de teoria econòmica a la UAB i col·laborava amb el servei d'estudis del Banc Urquijo dirigit per Ramon Trias Fargas.

Entre 1971 i 1973 resideix a Nova York, on cursa un màster en economia. Torna a Barcelona i el 1974 impulsa Convergència Socialista de Catalunya, un dels grups que seran l'embrió del futur Partit dels Socialistes de Catalunya, en fusionar-se diverses tendències del socialisme català, inclosa la federació catalana del PSOE. Maragall crea la federació de Barcelona del PSC i acaba convertint-se en el responsable de política municipal del partit.

En les primeres eleccions legislatives del 1977 dirigeix, conjuntament amb Narcís Serra, la campanya del PSC a Barcelona. L'any següent torna a marxar als Estats Units, aquest cop a Baltimore, a completar la seva formació. Al seu retorn, el 1979, s'incorpora a la primera llista que el PSC presenta a les eleccions municipals a Barcelona. En l'àmbit públic ocuparà en primer lloc la tinència d'alcaldia encarregada de la reforma administrativa i posteriorment la tinència d'alcaldia d'Hisenda, dos càrrecs que li permeten modernitzar l'estructura de l'Ajuntament de Barcelona.

El 1982 Narcís Serra s'incorpora al govern del PSOE com a vicepresident i cedeix l'alcaldia a Maragall, que ocuparà el càrrec durant quinze anys. Durant la seva presidència municipal impulsarà la celebració a la capital catalana dels que són considerats, encara avui dia, els millors Jocs Olímpics de la història i que tenen lloc el 1992. Maragall aprofita a més l'empenta dels Jocs, els primers i únics que s'han fet a l'Estat, per modernitzar Barcelona i situar la capital, després d'uns anys de decadència, en la llista de ciutats que són una referència mundial. Durant aquest període, Maragall demostra la vocació europeista impulsant la xarxa de ciutats Eurocities i la transfronterera C-6. Entre 1991 i 1997 és president del Consell de Municipis i Regions d'Europa, exerceix com a vicepresident de la Unió Internacional d'Autoritats Locals i presideix el Comitè de Regions de la UE entre 1996 i 1998.

UNA PRESIDÈNCIA A DOS ASSALTS

Després de deixar l'alcaldia es retira a Nova York i Roma per reflexionar i reprendre la docència. El 1999 es converteix en el candidat del PSC a la presidència de la Generalitat, després d'haver impulsat la plataforma Ciutadans pel Canvi, que li donarà suport i que vol fer servir per regenerar el PSC. Després d'una intensa campanya electoral, acaba derrotat a les urnes en l'última batalla del president Pujol. El 2003 ho torna a intentar, i malgrat ser derrotat per Artur Mas, un pacte amb ERC i Iniciativa per Catalunya el converteix en president de la Generalitat. El seu serà un mandat complex per la dificultat d'harmonitzar un govern tripartit. A ulls de la història serà el president que impulsa i aconsegueix que s'aprovi l'Estatut d'Autonomia del 2006, que tindrà el suport majoritari del Parlament i de la ciutadania, però que acabarà desfigurat després que el govern espanyol i el Tribunal Constitucional el rebaixin substancialment. Aprovat l'Estatut, convoca eleccions anticipades el 2006, a les quals no es torna a presentar i abandona, decebut, la presidència del PSC. El 2007 anuncia que té Alzheimer i es converteix en la cara visible de la lluita contra aquesta malaltia.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.