Som figures imantades d’aquesta pissarra magnètica anomenada món. Sona una veu que resa: “El nervi dentari inferior penetra en l’orifici superior del conducte dentari de la mandíbula que s’ubica...

No sé si vull voler tornar al blau, com li passa al Poeta Halley. La funda elèctrica del mòbil, l’encenedor blau zel, el raspall de dents turquesa, el collaret nou de flors i el cop al turmell amb...

Com deia Sant Vicenç de Paül, a prendre pel... Rima fàcil. No et perdono que no em felicitis mai pel meu aniversari, ni que no em facis un toc quan saps que són dies cardats per mi. No et perdono que...

Tens un somriure que no me l’acabo. Potser per això me’l dosifiques tant. L’aigua mulla. Queda’t aquí, capricorn. Tinc dues gardènies per tu. T’agrada més el negre o el blau elèctric? M’agraden...

Som capes de temps. Avancem a còpia d’experiències de calibre divers. Conscients que ens dirigim al terme final inexorable, a la darrera parada vital, a l’infart definitiu, ens hi atansen amb por,...

Tu i jo tenim un amor pendent, però n’hi direm dinar que fa menys cangueli. Els nostres personatges són amables l’un amb l’altre, i cada dos per tres posen més llenya al foc. Fonen els ploms,...

La seqüència llatina Dies irae (dia de la ira) apareix per primer cop al segle XIII, en un poema que descriu el dia del judici final. La trompeta avisa: els escollits se salvaran i els condemnats cauran...

El primer dia d’aquest octubre estrafolari vaig sortir al carrer amb emoció, decidida a exercir el meu dret a vot enmig d’un ambient que preveia festiu. Em va alegrar molt coincidir amb desenes de...

Quan parlem de llibres, el terme fenomen només respon al nombre ingent de llibres venuts. En el cas d’Elena Ferrante, s’hi suma l’alta qualitat literària. El “fenomen Ferrante” creix amb un...