La passió per l’escriptura em va venir abans que la regla. De ben petita ja omplia pàgines d’un dietari amb la poca vida viscuda per una nena de quatre o cinc anys. Hi anotava sensacions, electricitats,...

Conec una dona que davant de situacions vodevilesques s’escapoleix dient: “Jo poso canyes”. La Natàlia Quesada, a part de posar canyes de cervesa valenciana i copes de vins excel·lents, ha estudiat...

Louis Charpentier celebra la tardor perquè pot escoltar el cruixir de les fulles quan les trepitja i perquè, a més, tot sembla trist com quan algú es mor i aquest algú és proper: de lluny, diu, tots...

Per motius que ara no venen al cas, la segona setmana de setembre vaig visitar una escola pública. M’imaginava que ja estaria tot a punt per a la nova situació: les aules preparades i els espais comuns...

Hi havia lluna plena, aquell dimarts de setembre que em vas convidar a un parell de copes de vi i em vas parlar de la teva vida calmosa al poble. Recordo que filosofàvem sobre la importància de les finestres...

Necessito patentar amb urgència l’escapada física o mental al més enllà. Qualsevol càpsula destinada a la fugida seria benvinguda en aquest món espectacular en decadència que se’ns empassa a...

Vivim en temps d’hipersomni. Com si fóssim autòmats sense criteri, aliens a qualsevol capacitat d’adaptació, seguim omplint agendes, projectant futurs, dissenyant il·lusions i alimentant emocions....

Hi havia una vegada un expedient acadèmic que feia riure: vuit excel·lents, un parell de notables i un satisfactori de gimnàs (dic gimnàs amb tota la sorna del món). Un bon dia, en plena classe a...

Quan Salvador Dalí pintava el quadre Galatea de les esferes (1952) explorava la teoria de la desintegració de l’àtom i, de retop, la idea de l’individu gravitant dins el seu propi búnquer existencial;...