Xavier Graset Forasté

Xavier Graset Forasté

viure sense tu

A les palpentes

Vins i olis piquen a la porta. Necessitem rituals al calendari per saber quin temps vivim. I la presentació dels nous productes de la terra n'és un. I ara toca. Aquest any vaig començar a finals d'octubre...

viure sense tu

Joan Gatell tanca un segle

No mirem el dit, mirem la lluna. El 21 de desembre Casa Gatell tancarà els seus fogons de Cambrils (Baix Camp) després de 97 anys de foc constant. Joan Pedrell i la seva dona, Fanni Pallejà, i de retruc...

viure sense tu

La gota

A Dortmund, a la riba del Ruhr alemany, encara no s'han refet de la destrossa que va perpetrar una netejadora del museu Ostwald. Va fer malbé, per error, l'obra de Martin Kippenberger (1935-1997) titulada...

viure sense tu

Combregar amb Modest Prats

Una veu de tro, que avança a batzegades per les ones. D'un ritme peculiar, de respiració singular i universal, de fumador alexandrí, que quan creus que ho ha dit tot, que ja ha acabat, t'hi afegeix...

viure sense tu

La repetició

A força de cops, a força de repeticions, vaig comprovar que el seguiment informatiu d'un atemptat terrorista té una estructura fixa. Després de l'explosió del cotxe bomba, les primeres corredisses...

viure sense tu

El futur del corredor

Sempre he sentit una certa admiració pels oracles. Pel de Delfos especialment, que anima a la introspecció, però també per tots aquells que tenen una certa capacitat d'aixecar la mirada i veure-hi...

viure sense tu

Estiu tot l'any

Fites meteorològiques com les d'aquell fred del 56 que va matar les oliveres queden en el record. Jo de fet no havia ni nascut. M'ho explicava el pare, és clar, que aquell any el trull no va brandar....

viure sense tu

Córrer de nit

Cooorrodenit, corrooodedia, no em veu ningú. És un dels nostres mites nacionals: el Comte Arnau. És, en el meu cap, una mena de mantra que arrossego de jovenet, veient mon cosí Esteve, a la Torre Vella...

viure sense tu

Gintònics

Durant una pila d'anys em vaig dedicar a demanar conyac Mascaró allà on anava. Fins i tot a Madrid, on havia de superar la broma de si volia el conyac més car de la carta, vaig aconseguir que algun...