Antiavalots i corrupció

Una sèrie que es titula Anti­dis­tur­bios i segueix de prop un grup d’aquesta uni­tat de la Policía Naci­o­nal pot pro­vo­car cer­tes reticències a molts espec­ta­dors cata­lans després de l’1-O. Dar­rere d’aquesta sèrie estre­nada ahir per Movis­tar+ hi ha, però, Rodrigo Soro­goyen, que ja va denun­ciar la cor­rupció en el pre­miat film El reino. Més que en les qüesti­o­na­des actu­a­ci­ons dels anti­a­va­lots, no només a Cata­lu­nya, se cen­tra en el tema de la cor­rupció poli­cial.

En tot cas, li pre­gun­tem en una entre­vista a Sant Sebastià si pensa que la relació “una mica traumàtica” dels cata­lans pot afec­tar les audiències, i ell creu que al con­trari: “Sabem que estem en un moment polític, social i poli­cial com­pli­cat, i a Cata­lu­nya encara més. Volem pen­sar que això no és un impe­di­ment per a la sèrie, sinó al con­trari, interessa. Una altra cosa és si t’agrada la ficció. Pot­ser som uns inge­nus, però pen­sem que el que està pas­sant en la soci­e­tat ja interessa per si sol, ens està inter­pel·lant.”

La sèrie, dis­po­ni­ble des d’avui a la pla­ta­forma Movis­tar+, consta de sis epi­so­dis de 50 minuts, pro­ta­go­nit­zats per una uni­tat d’anti­a­va­lots i un grup d’assump­tes interns que l’inves­tiga, lide­rat per Vicky Luengo. Raúl Arévalo, Álex García, Roberto Álamo i Hovik Keuchke­rian són altres intèrprets. “Tenir més temps et faci­lita més fer una sèrie de gri­sos que de blanc i negre”, diu Rodrigo Soro­goyen.“Tenim més temps i mate­rial i podem desen­vo­lu­par la història de set per­so­nat­ges.”La idea de la sèrie ve de lluny. “Abans d’aquest succés ja ens interes­sava el tema dels anti­a­va­lots, des del 2011, quan hi va haver les pro­tes­tes a la Puerta del Sol del 15-M ja vam par­lar de la pos­si­bi­li­tat de fer una pel·lícula sobre la violència poli­cial i en la soci­e­tat amb Isa­bel Peña [cre­a­dora i guio­nista de la sèrie, jun­ta­ment amb Soro­goyen]. Quan vam deci­dir fer-ne una sèrie i Movista+ va entrar en el pro­jecte, vam començar a bus­car una història i lla­vors va aparèixer el succés tràgic de la mort del man­ter sene­galès Mame Mbaye [el 2018 a Madrid, després d’una per­se­cució poli­cial]. No és que el succés motivés la sèrie, sinó que ens vam ins­pi­rar en aquest fet denun­ci­a­ble, trist i tràgic.” Isa­bel remarca que aque­lla mort “va tenir con­seqüències polítiques, i l’ima­gi­nari col·lec­tiu va can­viar”. Tot i que en els pri­mers epi­so­dis hi ha esce­nes de les actu­a­ci­ons de la uni­tat d’anti­dis­tur­bis, aviat comença a aparèixer una trama de cor­rupció poli­cial que esquitxa ben amunt.​No cre­uen que la mala premsa dels anti­a­va­lots afecti el públic: “El tema de les audiències se’ns esca­pen –comenta Rodrigo Soro­goyen en una entre­vista a El Punt Avui–. Inten­tem fer sèries que ens interes­sin pri­mer de tot a nosal­tres i també a gai­rebé tot­hom. Volem expli­car històries emo­ci­o­nants en tots els sen­tits, també en l’intel·lec­tual.” I Isa­bel Peña hi afe­geix: “De la mateixa manera que vam fer El reino, que par­lava de cor­rupció en un moment en què sor­tia a les notícies.”