Comunicació

Trajectòria europeista

La periodista, excorresponsal de TVE a Moscou, Washington i Londres, rep avui el premi Ernest Udina de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya

Anna Bosch, periodista amb una dilatada experiència com a corresponsal en diversos països i que actualment treballa a l’equip d’En Portada de RTVE, rep avui el Premi Ernest Udina a la Trajectòria Europeista 2020, concedit per l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC). L’acte, que tindrà lloc al Col·legi de Periodistes, es podrà seguir en directe a www.apec.cat i a www.periodistes.cat (12.30 h).

Amb aquest guardó, Anna Bosch confessa que se sent “molt honorada” repassant la llista de personalitats que l’han rebut anteriorment. Especialment destaca el turc Can Dündar, al qual considera, més que periodista, “un heroi”.

Enviada a l’estació ‘Mir’

El jurat del premi ha valorat especialment el treball de la periodista catalana com a corresponsal de TVE a Washington, Moscou i Londres. Tres perfils de corresponsalia diferents i “societats” que han marcat la seva trajectòria. Per enriquidora però sobretot “colpidora”, destaca la de Moscou, “pel sistema polític i de valors que hi ha, tan diferent respecte als de les democràcies occidentals”. Va ser tal l’impacte, com detalla quan ho explica, que fa servir el símil de l’estació espacial Mir: “Ho vivia com si fos enviada allà dalt.” Allà, diu, és on va prendre consciència que moltes coses que creiem que són de sentit comú i de lògica allà s’esmicolen i que en realitat tot el que hem après són valors culturals i no hi ha res innat. I dura també perquè recorda com la va impactar –el que més, al llarg de la seva dilatada carrera periodística– el “menyspreu que té el poder a Rússia envers els ciutadans anònims i descobrir que les vides allà no valen res, són pura carn de canó. Quan ho veus de prop, és esfereïdor. Els morts tenen importància segons el poder que tinguin”. Posa com a exemple l’acció contra el comando txetxè que va segrestar un teatre i com les autoritats russes no es van estar de gasejar i matar a tothom que hi havia a dins. “I la quota de popularitat de Putin va pujar!”, recorda. També com li va trencar l’ànima el coratge de les mares russes que feien expedicions a Txetxènia “per segrestar els seus fills allistats a l’exèrcit, i que sabien que d’allà ja no tornarien”.

La corresponsalia “10” considera que va ser la dels Estats Units, pels seus al·licients intel·lectuals i polítics. Com confessa que sempre repeteix: “Res del que passa a Washington pot resultar aliè al món i res del que passa al món li és aliè a Washington.” Que encara avui és “la capital de l’imperi”, explica, ho referma el seguiment dels mitjans aquests dies de les eleccions nord-americanes, “més seguides i tractades que no pas les del Parlament Europeu”.

De Londres, com a corresponsal, remarca que el repte del perfil exigit és la ductilitat i la polivalència: “Cal tocar totes les tecles. Em va tocar fer cròniques de futbol, entrevistar Mick Jagger o fer el seguiment de casament reial del príncep Guillem. El repte a Londres és que no saps quina temàtica hauràs de cobrir aquell dia. Allà has de demostrar que no ets una periodista rígida.”

Europa “sí, però...”

El jurat també ha volgut fer un reconeixement a l’aportació proeuropea que la periodista fa al llibre Europa soy yo (2019), amb reflexions “fruit d’una visió compromesa amb Europa i els seus valors, i la solidaritat i l’entesa que haurien d’inspirar la construcció europea”. Un europeisme militant, confessa la periodista catalana, però que matisa afegint que ho és però de forma “no acrítica”. Com diu, “ens hem endut moltes sorpreses desagradables: els plans brutals de retallades a Grècia i Irlanda, Portugal; com fa els ulls grossos a les onades d’emigrants i es paga a Turquia perquè les retingui; derives autoritàries de Polònia i Hongria...”.

En aquests moments, remarca, Europa no és l’Europa dels pobles, “sinó que és un club de 27 estats, no ho oblidem, cadascun amb governs que són democràcies en una era on la política es fa amb sondejos; per això moltes crítiques de fet són crítiques que ens hauríem de fer a nosaltres, com a ciutadans”. Posa Merkel d’exemple, com va ser castigada per haver acollit emigrants.

I pel que fa al Brexit, creu que és una ferida oberta –“Ens han amputat un membre–, és el triomf de la “premsa desinformativa” que ha imposat el relat antieuropeu –els tabloides– i que creu que dona peu a més xenofòbia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia