El zàping
Telenovel·les amb diners
‘Revenge' explica una venjança amb aires de sèrie d'ambició i poder
Segurament Tele 5 no hauria pogut escollir millor franja que la de la sobretaula dels diumenges per a una sèrie com Revenge. Per què? Perquè és una trama de telefilm de tarda, de best-seller d'estiu, amb la venjança com a motor i l'atractiu de la doble cara, com si fos una espia, d'una protagonista d'aparença angelical però d'esperit fosc que té una missió a executar: perjudicar tots aquells que van trair el pare, ja mort, i deixar per al final la dolenta més dolenta en el sempre bonhomiós i plaent escenari natural dels Hampton, que ve a ser per als de Nova York com la Costa Brava per als de Barcelona. Revenge és una telenovel·la –el que no vol dir que sigui un terme pejoratiu– amb pressupost i recupera el camí de sèries d'ambició i poder sense arribar al barroquisme de Dallas o Dinastia i més en la línea de Melrose Place o Gossip Girl però amb problemes d'adults i no d'institut. Revenge utilitza elements gens habituals en el serials com ara una veu en off, a tall de diari, de la protagonista o aquests finals –molt de sèries d'espies– en què la jove prepara la trampa per fer caure l'enemic. No és el meu tipus de sèrie però podria ser un plaer culpable. Revenge es revesteix també com a conte de fades –hi ha un príncep de bon cor i poc patrimoni que al final salvarà l'heroïna instal·lada en el rancor– i si no, com s'explica aquella escena en què Madeleine Stowe, des d'una torre, es mira malfiada la nova estadant de la casa de la platja com si fos la madrastra a punt d'enviar la poma enverinada a Blancaneu?
