El zàping
Dones i sèries
El protagonisme d'elles és absolut en ficció però estereotipat
Dijous a la nit, Rac 105 celebrava el dia de la dona amb una selecció musical en femení que va obrir amb I'm every woman, de Chaka Khan. La veu potent de Chaka Khan, alta i clara, per vindicar una diada en què, si fem cas a la projecció de la dona a la tele, la seva representació en les sèries de ficció per exemple, és d'un protagonisme absolut, sí, però francament estereotipat. Sense elles no hi hauria telenovel·les, ni sud-americanes ni d'aquí: La Riera es construeix en base a una matrona, la Mercè, cada cop més sopraniana, el cap visible d'una família coral. El secreto del Puente Viejo i Bandolera, les dues d'Antena 3, són costumistes, de decorat de Pastorets però amb dues heroïnes de novel·la romàntica. La fuga (Tele 5) també té una heroïna a l'estil Lara Croft que pren el rol de líder, mentre que el marit és aquí una víctima. Segurament cal remuntar-se a Infidels per localitzar dones de perfils més realistes. Tinc la sensació, però, que en benefici de la comèdia s'ha caricaturitzat la mestressa de casa; que en benefici de la intriga, s'ha accentuat el caràcter venjatiu de la dona; que per potenciar l'estètica, s'ha apostat per la superficialitat i l'hedonisme com a motor femení; que per potenciar les professionals, s'ha focalitzat en una dona addicta al treball però depenent emocionalment del companys mascle... Eren més normalitzadores sèries dels vuitanta com ara Cagney i Lacey o Mujeres –no pas les desesperades de Wisteria Lane– inadvertida a la graella de La 2 el 2006 i que TVE, ara que ha de repetir, seria bo que recuperés.
