Testaments audiovisuals

La periodista Begoña Aranguren és com l'avantsala de l'enterramorts. L'entrevistat sap que tot el que digui, en un plató auster i amb la metafòrica llum d'una porta mig oberta, ja sigui des de confessions més íntimes fins a grans revelacions, només es farà públic un cop hagi finat. En aquest últim adéu televisiu, l'Epílogo de Canal Plus, Aranguren és el confessor, el notari. Els últims protagonistes d'aquestes converses han estat Jorge Semprún i Manuel Fraga Iribarne.

Epílogo és un exemple del que les cadenes fan per arxivar la memòria en format audiovisual; memòria i crònica d'un temps i d'un país a partir de la veu i de les vivències, dels testimonis d'homes i dones de rellevància, des de polítics fins a intel·lectuals. TV3 també va voler preservar, abans no fos massa tard, aquest patrimoni amb (S)avis (2008-2009), si bé la cadena, des dels inicis, ha procurat d'actualitzar-lo amb altres programes d'entrevistes o documentals monogràfics. La mort de Teresa Pàmies va posar de manifest, però, que n'han quedat molts a la llista, pendents. Quan es va morir Heribert Barrera, per exemple, TV3 va emetre l'entrevista de (S)avis. Amb Teresa Pàmies, el 33 va haver de recuperar el programa Personal i intransferible que Josep Maria Espinàs li va dedicar el 1994; un document excepcional pel que explica Pàmies i per com Espinàs escolta i pregunta. Quan es pensen protagonistes per entrevistar, la tria implica una selecció i, per tant, una discriminació. Però sovint en trobem a faltar més a uns que a uns altres