La llosa del cognom

Sempre hi ha un altre punt de vista, una altra visió, necessària per comprendre els matisos de la història, que, molts cops, no té un final: els actes dels protagonistes de l'horror són una llosa que pesa sobre els seus descendents. És l'infern dels familiars dels dirigents nazis. No recordo un documental tan colpidor –sacsejador de consciències– sobre l'Holocaust com Els fills de Hitler de Sense ficció. Només la lectura d'Una mujer en Berlín –sobre les vivències d'una jove durant l'ocupació dels soldats soviètics– m'havia impressionat tant. Els fills de Hitler recull el testimoni de fills, besnebodes i néts de l'elit nazi. Monika Goeth –el seu pare, Amon, va ser el sàdic comandant de Plaszow– explica la seva trobada, casual, amb un supervivent de Plaszow. Niklas Frank fa lectures a instituts explicant el monstre que era el seu pare, governador de la Polònia ocupada, i del qual ha renegat. Es pot estimar aquests pares? Es talla el lligam per tirar endavant o s'esborra el passat i es manté fidelitat a la família? És el que es pregunta Katrin Himmler. El cas de Bettina Goering –que guarda una gran semblança física amb el besoncle Hermann– és extrem: ella i el seu germà van decidir esterilitzar-se. Però el moment àlgid
és la visita que Reiner Hoess, nét de Rudolf, fa al camp de l'avi: Auschwitz. La necessitat del perdó, el sentiment de culpa, les llàgrimes contingudes... tot explota allà en un dia humit. Emotiva la trobada que el nét del comandant té amb un grup d'escolars jueus i l'abraçada amb un supervivent que li recorda: “No se senti culpable.”