Hedonisme

Amb un to de fals documental, joves desganats amb aquest estilisme de “perfectament descuidat” expliquen els seus records en relació amb una marca de luxe madrilenya i sobre què la defineix: l'abric de visó de la besàvia, les bosses de mà de mamà..., un classicisme que els que no som com ells percebem com a símbol de pijo; però no del nou-ric, sinó del que ho ha estat tota la vida. Aquests joves desganats són els descendents, a més, d'una determinada elit artística: les nebodes d'Ana Belén i les filles de la fotògrafa Ouka Leele i de l'actriu Verónica Forqué... Entre poses i amb un to ni-ni, com si no es donessin importància, diuen frases buides que deixen els diàlegs de Gossip Girl com a filosofia zen. Però aquests prínceps de Serrano no difereixen gaire de les Princesas de barrio de La Sexta: exemplifiquen un model de joventut, el de fer ressaltar l'hedonisme en comptes de l'emprenedoria, en un moment en què no cal que ens emmascarin el gris de la vida amb tanta brillantina artificiosa. Però l'espot de Loewe té una altra lectura. És publicitat però s'ha tractat en els mitjans com a notícia: per l'impacte que ha tingut a les xarxes socials. Què és realment notícia? Quin valor ha de tenir? La línia difusa que separa la publicitat de la informació es desdibuixa cada cop més quan les marques dominen internet. L'anècdota d'un vídeo, que genera paròdia i burla, ha de ser portada en un diari digital? El nou periodisme es basa en el que es diu al Twitter? No s'està banalitzant, empobrint el valor de la notícia? Loewe és fum i entre els excessos i la boira del núvol fa temps que estem tots perduts.