Les dones d'‘Aída'

El mèrit d'Aída és la seva incombustibilitat en els set anys que fa que és en antena. És d'una longevitat admirable en una sèrie i més tenint en compte que pertany a un gènere difícil –fer riure sempre ho és– i que pot anar de la més fina ironia a l'astracanada més vulgar. Ja ningú recorda que Aída va ser una seqüela, un apèndix de Siete vidas a partir d'un personatge secundari però que tenia diàlegs i característiques suficients per fer-lo protagonista: amb la seva història, amb el seu barri. De la marxa de Carmen Machi, la sèrie no se'n va ressentir perquè va arribar Miren Ibarguren fent de filla pròdiga, Soraya. I avui se'n va la Lore, Lorena, símbol de tantes “princeses de barri” i tot un referent ja a l'hora de construir l'arquetip. Tinc la sensació que les Jennifers de Castefa reals s'han inspirat, en estètica, en argot, en actitud i maneres en l'icona que interpreta l'actriu Ana Polvorosa que, una mica, s'ha fet dona en aquests set anys de sèrie. Se'n ressentirà Aída? Lola Dueñas, en el paper de l'exdona de Chema i mare de Fidel, és una de les noves incorporacions perquè no es trobi a faltar l'absència de la pèl-roja. Guanyarà també més rellevància l'amiga, Macu.

Els universos femenins són complexos i la imatge que projecten a Aída són la caricatura, el vodevil de la vida. En certa manera les dones d'Aída han fet una revolució en femení fent bandera, amb molt d'orgull i sense prejudici, de ser choni –no és una vergonya i l'exemple és Belen Esteban– però la de Mauricio, Chema o Luisma, és la revolució silenciosa.