El zàping
Marilyn, el musical
Com es munta un musical i la ficció dins la ficció? Això és ‘Smash'
Marilyn sempre serà l'estrella i Smash –una sèrie sobre un musical de Marilyn Monroe– vol ser l'estrella de la cadena NBC, que la va estrenar al febrer. Smash inclou números musicals, sí, però no és una ficció musical pròpia d'un gènere que per a molts és artificiós i naïf però al mateix temps ens fa sentir eternament adolescents. Smash aposta pel realisme i per distanciar-se de Glee, amb qui comparteix la quota musical. I el drama, més que el musical, s'aconsegueix amb el realisme de la història: com es munta –des de la idea, sorgida d'un comentari, després amb el càsting i els seus entrebancs– un espectacle de Broadway. De moment hi ha dues protagonistes, una Marilyn (Megan Hilty) i una segona opció que no respon al perfil però encaterina tothom (Katherine McPhee); un director que preferiria fer per enèsim cop My Fair Lady, britànic i seductor (Jack Davenport); una productora (Angelica Houston) que s'està separant del marit, que és qui té el finançament; una lletrista (Debra Missing) immersa en un procés d'adopció i un compositor (Christian Borle) amb un ajudant que va tenir la idea i vol la seva recompensa.
Smash mostra què hi ha al darrere del teló i les llums de neó, explica els egos i les ombres però també l'interessant procés de construcció. I tot i que el concepte no és nou –podríem esmentar Fama, Eva al desnudo– és refrescant, com a espectadors, ensopegar amb una sèrie que se surt dels tòpics actuals en drama: misteri, thrillers, policials, ciència ficció…
