Torna a la tarda, Tardà

Fan el Tarda Tardà de nits: els dissabtes de deu a una de la matinada. És una mala hora per a un dels millors programes musicals que es poden sentir. Abans l'emetien els dissabtes de quatre de la tarda fins a les vuit del vespre, un horari escoltador, una banda sonora ideal per viatjar, per fer la migdiada, un cop de cap, o per acompanyar la botifarra. I a les nits del dissabte, emetien l'Àrea reservada: el concert de la setmana, íntegre. Es carreguen el rock'n-roll de la graella de Catalunya Ràdio, pareixen Icatfm i els hi envien, però, en comptes de mantenir-los en un lloc preeminent, els exilien. Ni seny, ni lògica, ni aritmètica. A vegades fan pensar que els directius de la corporació no els interessa la ràdio, ni escolten la competència, ni s'amoïnen pels espectadors, avorrits de política institucional, esports i tertúlies i magazins sense trempera. I, si fan programació musical, fan ràdio fórmula, un barrig-barreig de música comercial, de compromís i algun classicot.

El mercat musical genera cada dia material excel·lent; prou que l'aprofiten a Radio-3. Un material suficient per fer el Tarda Tardà cada tarda, de dilluns a divendres.