Comunicació

La qüestió permanent del dèficit fiscal, a debat en El Punt Avui Televisió

El professor Enric Llarch analitzarà la situació d'espoli continuat del qual és víctima Catalunya

Els estudis promoguts pel govern espanyol el neguen

Dime­cres pas­sat ja vam conèixer per on ani­ran les balan­ces fis­cals que està enlles­tint el govern espa­nyol. Aquell dia, l'eco­no­mista Ángel de la Fuente, acom­pa­nyat pel pre­si­dent de l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Econòmics, José Luis Feito, va pre­sen­tar un estudi amb el sug­ges­tiu títol de La qüestió cata­lana II. Balan­ces fis­cals i trac­ta­ment fis­cal de Cata­lu­nya.

El docu­ment és tota una decla­ració d'inten­ci­ons, perquè no només nega que Cata­lu­nya sigui víctima d'un espoli fis­cal, sinó que també cal­cula els cos­tos, des de l'òptica de Madrid, de la futura inde­pendència de Cata­lu­nya.

Ángel de la Fuente, que va rebre l'encàrrec de Cristóbal Mon­toro, minis­tre d'Hisenda, de cal­cu­lar les balan­ces fis­cals cata­la­nes, deter­mina que el nos­tre país és en la mit­jana en ter­mes de finan-
çament i de saldo fis­cal, igual que Madrid.

Ras i curt: el sis­tema de finançament espa­nyol és un des­as­tre, però d'espoli i mal­trac­ta­ment fis­cal a Cata­lu­nya, res de res.

L'afer de les balan­ces fis­cals, la publi­cació de les quals sem­pre es retarda perquè, faci les com­bi­na­ci­ons que faci el govern cen­tral sem­pre deixa Cata­lu­nya en un mal lloc, serà un dels temes de debat prin­ci­pal en els pròxims mesos. No està pre­vist, però, que es doni a conèixer cap xifra fins almenys després de les elec­ci­ons euro­pees.

Per par­lar del dèficit fis­cal crònic de Cata­lu­nya i d'altres qüesti­ons d'actu­a­li­tat econòmica, L'illa de Robin­son, pro­grama diri­git i pre­sen­tat pel peri­o­dista Edu­ard Ber­ra­ondo, comp­tarà amb la presència d'Enric Llarch, pro­fes­sor d'eco­no­mia apli­cada de la Uni­ver­si­tat de Vic i un estudiós, entre altres fenòmens, de l'espoli fis­cal de Cata­lu­nya.

El pro­fes­sor Llarch, col·labo­ra­dor habi­tual de les pàgines de Punt de Vista d'El Punt Avui, ha escrit arti­cles en què reflec­teix l'errònia con­cepció de l'Estat espa­nyol, amb un Madrid cen­tra­lista i on tota la resta de ter­ri­to­ris s'han d'adap­tar als seus desig­nis. Aquesta con­cepció ter­ri­to­rial més pròpia del segle XIX que no del segle XXI explica molts fenòmens econòmics amb efec­tes des­as­tro­sos, com les auto­pis­tes pri­va­des de peatge a l'entorn de Madrid que han fet fallida i que caldrà res­ca­tar amb diners públics, bona part dels quals, òbvi­a­ment, pro­vin­dran de Cata­lu­nya.

El món poc conegut dels presidents

El periodista Josep M. Martí Rigau és ben conegut per la seva feina d'informació parlamentària. Ara acaba de publicar un llibre, el segon que escriu, titulat Presidents de prop. Es tracta del resultat de la seva feina diària a TV3 i aglutina anècdotes, situacions i episodis d'interès que ajuden a conèixer millor els personatges un cop no són al centre d'atenció. Martí Rigau explica que no són biografies de presidents, sinó més aviat un recull de “detalls personal i anècdotes” viscudes personalment per l'autor.

Els protagonistes d'aquest llibre són, òbviament, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla i Artur Mas, però també Adolfo Suárez, Felipe González, José Maria Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero.

Per tal de parlar d'aquest llibre i d'altres històries vinculades amb la informació parlamentària, Martí Rigau serà avui a L'illa de Robinson que condueix el periodista Eduard Berraondo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia