Reus, Canes, Hollywood
El curt del barceloní Juanjo Giménez ‘Timecode', coproduït per Nadir i l'escola de cinema de Reus, és nominat a l'Oscar després d'haver guanyat al Festival de Canes
“Ja que estem en aquest punt, si anem allà és per guanyar”, diu el director, Juanjo Giménez
“Parlo anglès, em defenso”, comentava ahir Juanjo Giménez a El Punt Avui a la pizzeria Messié de Gràcia, després d'una tarda atapeïda d'entrevistes. A dos quarts de tres del migdia es va saber que el seu film Timecode, guanyador de la Palma d'Or de Canes, és un dels cinc nominats a l'Oscar al millor curt de ficció. Qui sap si haurà de lluir el seu anglès davant de centenars de milions de persones. “Primer hem de valorar el que ja tenim, que és molt –comenta–, però ja que estem en aquest punt, hem de tirar endavant; si anem allà és per guanyar, no pot ser d'una altra manera.”
A partir d'ara toca “lluitar per la pel·lícula, fer treball de relacions públiques, i estic disposat a fer-lo”, diu Juanjo Giménez (Barcelona, 1963). Això sí, “dins del sentit comú i el seny que tenim, perquè el curt no deixa de ser una producció petita, però farem el que calgui”.
El film està protagonitzat pels debutants Lali Ayguadé i Nicolas Ricchini, ballarins professionals a la vida real, que encarnen dos vigilants de pàrquing amb una relació molt especial. Està coproduït per la productora del Juanjo Giménez, Nadir Films, i ECIR-Escola de Cinema de Reus. Canes, Los Angeles... La trajectòria del curt fa pensar en la vella dita de “Reus, París, Londres...” “I no t'oblidis de Barcelona! És un curt fet aquí”, precisa ràpidament el director. Queda escrit.
L'anunci de les nominacions no va ser apte per a patidors. “Sabíem que citaven els curts per ordre alfabètic i que si el nostre sortia, seria l'últim”, diu el cineasta. I hi afegeix: “Jo, personalment, no he tingut gaires nervis, el que passa és que per arribar aquí has de passar unes quantes tanques i obstacles: has de guanyar un premi que et qualifiqui per als Oscar, entrar en una short list de deu curts i després arribar a la nominació; no és una cosa que vingui de sobte.” Guanyar a Canes o estar nominat a l'Oscar “és impensable, quan fas un curt, és una excepció que s'apropa més al miracle que a cap altra cosa”. Però “un cop has guanyat la Palma d'Or, i tens els 62 o 63 premis que té el nostre curt, creixen les expectatives”. Juanjo Giménez ha dirigit i produït llargmetratges, però se sent còmode fent curts i els reivindica: “No hi ha la pressió financera dels llargs, i això afecta la part creativa, es poden experimentar més coses i hi ha mirades més diverses al curt que en el llarg.”
Uns vigilants de pàrquing molt creatius
Juanjo Giménez s'inspira per al guió de Timecode en un fet real: “Fa molt temps, treballava d'economista per a una multinacional i aprofitava el temps lliure per escriure idees per a guions que se m'acudien. Una companya per casualitat va accedir a aquests textos i va tenir una reacció diferent de la que apareix a la pel·lícula, no va ser agradable”. Si guanya l'Oscar, el cineasta podrà dedicar l'estatueta a l'excompanya davant mig planeta. “No és la meva intenció venjar-me, en absolut”, assegura.
Passada pel sedàs creatiu, l'anècdota esdevé una original història d'amor entre dos vigilants d'un pàrquing que només es creuen en el moment d'entrar i sortir de la feina, però troben una manera molt creativa de comunicar-se a través de la dansa. “M'agrada molt la dansa, però no en tinc ni idea –ens explicava Juanjo Giménez després d'haver guanyat la Palma d'Or de Canes–. Del cinema m'agrada que et permet apropar-te a un món que t'és molt llunyà. En aquest guió, que vaig escriure amb el meu guionista, Pere Altimira, vam poder introduir la dansa d'una manera poc convencional, i treballar amb ballarins, Lali Ayguadé i Nicolas Ricchini, que no havien fet mai cinema. Podia haver sortit tot malament, però han quadrat totes les peces.”
