La selva dels efectes
Francesc Bolló i Nacho Doctor han treballat en els efectes especials de la pel·lícula de Disney ‘El libro de la selva', que ara estan nominats als Oscar
-
Francesc Bolló i Nacho Doctor han participat en els efectes visuals de la superproducció de Disney ‘El libro de la selva' ORIOL DURAN. -
Els efectes d''El libro de la selva' inclouen les muntanyes, animals i selva apareixen al film Disney. -
Menys el Mowgli, gairebé tota la pel·lícula 'El libro de la selva' està feta amb efectes digitals Disney.
“El director Jon Favreau volia una pel·lícula que semblés totalment rodada”
El lloat curtmetratge de Juanjo Giménez Timecode no serà l'única petja de talent català present a les nominacions dels Oscar. Francesc Bolló i Nacho Doctor, tots dos professors a l'escola de Barcelona FX Animation, han format part de l'equip responsable dels efectes visuals de la producció Disney El libro de la selva, que està nominada en aquesta categoria.
La major part dels efectes visuals han anat a càrrec d'MPC, una companyia que forma part del grup Technicolor amb seus a diferents ciutats del món com ara Londres –on han estat treballant Bolló i Doctor–, Nova York, París o Amsterdam. Bolló ja havia treballat per a MPC en pel·lícules com Guardianes de la galaxia, Terminator: Génesis, Los cuatro fantásticos, Cazafantasmas... “i vaig entrar en aquest projecte des del començament”. Més recentment, tots dos han participat en la propera entrega de Piratas del Caribe, encara pendent d'estrena.
Menys el petit Neel Sethi que interpreta Mowgli, el 90% d'El libro de la selva està generat per ordinador, amb la qual cosa es van haver de crear els animals, els boscos, les muntanyes o els rius.
Un dels grans reptes de la pel·lícula va ser, precisament, que els efectes especials no ho semblessin: “El director Jon Favreau volia fer una pel·lícula que semblés totalment rodada, sense ser-ho. Havia de ser realista. Ell mateix havia fet abans Iron Man, de la Marvel, en la qual no pots distingir quan Robert Downey Jr. porta l'armadura posada i quan aquesta és digital. Quan millor fas la teva feina és quan no la nota ningú.” En aquest cas, hi afegeix Bolló, “els animals havien de ser realistes i, a més, assemblar-se una mica als actors que els doblaven; per exemple, Baloo havia de tenir alguna retirada amb Bill Murray. I, a més, que quan parlessin tinguessin una musculatura pròpia i, també, que vocalitzessin. En ser animals no es podia fer la tècnica habitual de la captura facial”.
Refer els clàssics
L'ús que ha fet la mateixa Disney per part de la tecnologia digital no ha estat mancat de polèmica en alguns casos, com la recreació de Carrie Fisher i Peter Cushing a Rogue One. Una utilització no mancada d'implicacions ètiques, ja que, segons Nacho Doctor, “es corre el risc que utilitzin la imatge d'un actor per a qualsevol cosa, ja hi ha haver protestes quan es va fer servir Audrey Hepburn per a un anunci de xocolata. D'altra banda, coneixent la tecnologia d'ara em sembla que el que han fet a Rogue One no està malament però d'aquí a un parell d'anys ho veuré i haurà envellit molt ràpidament. Això mateix ja em passa amb Avatar, que quan la vaig veure em va semblar al·lucinant i ara hi trobo mil errors”. Doctor creu que a vegades es cau en l'excés de lluïment dels efectes digitals: “Jo gaudeixo més amb la trilogia d'El senyor dels anells que amb la d'El hòbbit, que és posterior. En la primera, Peter Jackson només fa servir efectes digitals quan és necessari, allà on no arriba el material rodat, mentre que a El hòbbit hi ha massa elements, tot es mou, no et pots centrar en el personatge principal, tot vol cridar l'atenció.” En aquest sentit, Francesc Bolló resumeix les virtuts d'El libro de la selva en el fet que, “tot i conèixer tots els plans al detall, quan es va estrenar la vam anar a veure al cinema i vam aconseguir desconnectar dels efectes i simplement gaudir de la història que explicava. Això és una cosa que ens passa amb molt poques pel·lícules”.
