cultura

Mirador

Memòria, nostàlgia i cintes de vídeo

Fa dies que passo una pena: estic col·locant en bosses els meus videocassets, bona part dels quals en VHS i uns quants en Beta, amb la idea de dur-los a la deixalleria. Centenars de pel·lícules gravades durant anys que, també s'ha de dir, conservava adormides des que va imposar-se el DVD i els aparells que els reproduïen van començar a espatllar-se. He de fer endreça, he d'alliberar espai, i aquests vídeos, fent-se pràcticament invisibles, estaven condemnats al sacrifici. La recança, però, és gran. Quan gravàvem aquests vídeos, pensàvem que serien per sempre sense tenir en compte no només que les noves tecnologies necessiten convertir les velles en obsoletes per imposar-se en el mercat, sinó que ells mateixos tenien una caducitat i que les seves imatges s'esborrarien amb el temps: un forat negre que ara és un misteri.

No sé, doncs, si ja no es veuen part d'aquests vídeos que vaig començar a enregistrar fa cap a trenta anys. He decidit anotar el títol de les pel·lícules gravades, sobretot d'aquelles que no tinc en DVD i que puc buscar en la immensitat de l'espai on line. M'he adonat que unes quantes, fins i tot moltes, no les he vist mai. Sí, vam caure en la temptació de col·leccionar les pel·lícules, de tenir-les més que veure-les, tot i que sempre hi havia la idea de fer-ho: com és, per exemple, que no hagi vist unes quantes de les comèdies gravades de Mitchell Leisen? Però n'hi ha d'altres que les vaig veure un munt de vegades. I fins i tot puc recordar-ne els moments. Penso en aquella cinta que em va fer descobrir Que bonic que és viure la tarda d'un 24 de desembre (havia de ser aquell dia) i que, durant anys, va servir per complir el ritual de veure aquest film de Frank Capra la vigília de Nadal. També en les que contenen les pel·lícules de Katharine Hepburn que vaig veure i reveure tantes nits amb la meva mare, que, sempre disposada, va enregistrar bona part d'aquests vídeos. He vist la seva lletra en els adhesius per escriure-hi el títol de les pel·lícules. Una seva empremta visible que em fa dubtar: és com si llencés un record, un vincle. Encara no sé si seré capaç de desfer-me d'aquests vídeos. Ara que n'escric, encara em costa més.

En tot cas, he decidit salvar uns quants exemplars i en algun, que contindrà una pel·lícula amb Katharine Hepburn, s'hi podrà llegir la lletra de la meva mare. També salvaré el vídeo de Jane B. par Agnès V. que vaig robar fa molts anys a l'Àngel Quintana i que és una de les llavors de la meva tesi doctoral sobre Agnès Varda. I el de Bonnie and Clyde perquè em du a recordar que és una de les pel·lícules que, de petita, vaig veure al cinema del meu poble. Em va causar impacte: no em va agradar gens que al final matessin aquells lladres tan enamorats, simpàtics i guapos. Des d'aleshores, ho reconec, tinc estima per Faye Dunaway i Warren Beatty, que potser encara vaig estimar més per Esplendor a l'herba. I, tot i que aquesta estima s'ha rebaixat amb el pas del temps, també he de reconèixer que fossin ells qui transmetessin l'error pel que fa a l'entrega de l'Oscar al millor film. En saber-ho, vaig riure. En veure-ho, em va fer certa pena. Em costava reconèixer els intèrprets de Bonnie and Clyde en aquells vells sotmesos a la cirurgia estètica que ha deformat els seus rostres. Això els fa patètics i també antipàtics. Però vaig tenir la sensació que la incapacitat de reaccionar de Beatty i la incapacitat d'adonar-se de l'error de Dunaway es devien a la seva vellesa, que han intentat dissimular amb mil operacions inútils. Potser estic sota els efectes nostàlgics dels meus vídeos: com si encarnessin allò que el vent s'endugué, m'han arrossegat cap a un exercici de memòria no exempt, ho sé, de fetitxisme, un antic vici cinèfil del qual costa desfer-se.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia