Mor Romero, el pare del cinema de zombis
Hi ha pel·lícules que marquen cineastes, generacions o èpoques. La nit dels morts vivents (1968) pertanyia a les tres categories, però a més va ser el títol fundacional d’un subgènere, el cinema de zombis o morts vivents, i un film de culte en el sentit més literal d’aquest terme, del qual sovint s’abusa. George A. Romero va morir abans-d’ahir envoltat de la seva família a causa d’un agressiu càncer de pulmó, segons va informar el seu mànager.
Nascut al Bronx de Nova York el 1940, George A. Romero era un cineasta vocacional que, fart de fer publicitat, va reunir 114.000 dòlars amb dos socis i va rodar la pel·lícula que el va fer famós. Tot i que no era la primera cinta de morts vivents, molts el consideren el pare del subgènere. A més de ser enormement popular arreu del món, va introduir característiques pròpies dels zombis (canibalisme, moviments lents i espasmòdics...) que han estat copiats fins a la sacietat.
Rodada en blanc i negre, La nit dels morts vivents comença amb la visita de dos germans, un home i una dona, a un cementiri de Pennsylvania. Un zombi els ataca sense motiu aparent i ella aconsegueix fugir. Aviat s’adona que hi ha molts altres atacs de morts vivents a la zona.
Ningú com el mateix Romero (descendent de pare cubà i mare lituana) va patir el pes de la llosa d’aquest triomf tan primerenc. Mai va repetir un èxit semblant, tot i que va dirigir vint pel·lícules, moltes del gènere de terror, i com una de les seves temibles criatures cinematogràfiques, va tornar una vegada i una altra al subgènere: El despertar dels zombis (1978), El dia dels morts (1985), La tierra de los muertos vivientes (2005), etc.
