“En els documentals, el protagonista és la història i la història és la protagonista”, diu Carles Bosch. Després de prop de tres dècades dedicat a aquest gènere i de tenir moments d’èxit com ara la nominació a l’Oscar per Balseros (2002) i els premis Gaudí i Goya per Bicicleta, cullera, poma, Carles Bosch és un experimentat rastrejador de bones històries. Fa dos anys i escaig en va descobrir una al carrer de la Cera, al Raval de Barcelona, protagonitzada pel gitano Joan Ximénez Valentí, Petitet –sobrenom irònic, perquè és molt gran.

La història s’ha convertit en la pel·lícula documental Petitet, la primera producció catalana que inaugura el Docs Barcelona en 21 edicions. Ho farà demà, a les 19.30 h, a l’Aribau Multicines, i el 8 de juny s’estrenarà als cinemes.

Abans de morir la seva mare, Petitet li va prometre que algun dia retornaria la rumba catalana a dalt de tot, en un dels escenaris més importants: el Gran Teatre del Liceu. Per complir la promesa, haurà de reunir una vintena de músics gitanos, genials, però indisciplinats i que no han llegit mai una partitura, i aconseguir el miracle de posar-se d’acord amb l’orquestra simfònica. El repte té una dificultat afegida: Petitet, que és fill d’un palmero del Rei de la Rumba, Peret, i tocava els bongos amb grans músics del gènere, pateix miastènia greu, una malaltia de les anomenades rares, que es diagnostica només a una de cada 50.000 persones.