De Los Angeles a Seül

Amb turbulències, ensopegades i alguna passa enrere, però continuem avançant cap a uns Oscar (i un món) més diversos. Els actors i creadors negres guanyen a poc a poc protagonisme, s’han premiat dones com la compositora islandesa Hildur Gudnadóttir (per la banda sonora de Joker) i ahir es va trencar un tabú històric: mai fins ara s’havia atorgat l’Oscar més important, el de millor pel·lícula, a una producció rodada en una llengua diferent de l’anglès. Havia faltat poc: l’any passat, Roma, d’Alfonso Cuarón, va vorejar la gesta. La producció francesa The artist se’l va endur el 2012, però era muda, i Tigre i drac (Ang Lee, 2000), rodada en mandarí, hi va estar a prop, amb 10 nominacions i 4 Oscar. Però qui ho ha aconseguit finalment és Parásitos, una pel·lícula que, des que es va presentar al Festival de Canes el maig de l’any passat, ha guanyat la Palma d’Or i prop de 200 premis arreu del món. Ahir a la matinada hi va afegir quatre Oscar importants: millor pel·lícula, director, guió original i llargmetratge internacional (passa a la història la denominació de film en llengua no anglesa d’’aquesta categoria).

Caldrà veure si ha estat un accident o marca una nova tendència. En tot cas, va ser tota una sorpresa, començant pel seu director, Bong Jong-hoo. Primer va recollir el premi al millor guió (quasi va demanar perdó per haver guanyat a noms rutilants com Tarantino, Baumbach o Mendes) i després, els de llargmetratge internacional (segurament el més previsible dels quatre) i direcció, que va voler dedicar a dos dels seus mestres, amb qui competia: Scorsese i de nou Tarantino. Amb la traductora de coreà fent hores extres dalt de l’escenari (Bong Joon-ho no parla anglès), el deliri va arribar a les 05.25 h, quan Parásitos va rebre l’Oscar al millor film.

Es confirmava així el fracàs dels tres contendents nord-americans (Joker, Érase una vez en... Hollywood i El irlandés) i el britànic (1917) d’una anyada especialment bona. Joker va guanyar el premi al millor actor, per a Joaquin Phoenix, i l’esmentat a la banda sonora. És poca cosa, partint d’onze nominacions, però de les quatre favorites va ser la que es va endur el premi mes important, el primer per a Phoenix després de quatre nominacions.

Taika Waititi tampoc era favorit a l’Oscar al millor guió adaptat per la sàtira del nazisme Jojo rabbit. Si en pel·lícula, direcció i guions hi va haver sorpreses, en els premis d’interpretació es van complir els pronòstics de les cases d’apostes. Renée Zellweger va veure premiada la seva interpretació de Judy Garland a Judy, que passa comptes amb l’explotació sense miraments de Hollywood a les estrelles més vulnerables, començant pels nens. Molts membres de l’acadèmia són actors, un factor que segurament va pesar. Brad Pitt va aconseguir el seu primer Oscar com a actor en quatre nominacions (ja l’havia aconseguit com a productor de 12 anys d’esclavitud) pel seu paper secundari a Érase una vez en... Hollywood, premiada també per la direcció de producció. I Laura Dern va guanyar el d’actriu secundària pel personatge de dura advocada en un divorci a Historia de un matrimonio.

1917, es va haver de conformar amb tres Oscar tècnics: fotografia (Roger Deakins), so i efectes visuals. El irlandés, l’altra pel·lícula del quartet favorit, va marxar amb les mans buides. Le Mans ‘66 va guanyar dos guardons, el d’efectes sonors i muntatge, mentre que l’Oscar al millor maquillatge va ser per a El escándalo i el de disseny de vestuari, per a Mujercitas.

Pedro Almodóvar i Antonio Banderas van marxar sense premi, després d’arrasar en una gala dels Goya que semblava feta a la seva mida. Toy story 4 va aconseguir un altre Oscar al llargmetratge animat per a Pixar-Disney, mentre que American factory, una producció de Netflix, va guanyar l’Oscar al millor llargmetratge documental.